(versión en castellano debajo de la versión en catalán)
Doncs el que dèiem, aquest viatge és imprevisible, tornen a haver-hi canvis i encara estem a més d’un mes i mig de la data de sortida, que ara ja té dia i hora.
Una de les nostres principals preocupacions (econòmiques), era el nostre pas per França, mil quilòmetres d’autopistes amb els seus peatges i el preu del dièsel pels núvols. Tenint en compte que era únicament de passada havíem de buscar una alternativa, i per fi l’hem trobat: el dia 14 d’octubre, a les 23:59, ens embarquem en un ferry al port de Barcelona amb destí Livorno (Itàlia), on ara sí, encendrem el motor de la Fiera amb la vista fixada cap a Bangkok.
Això no resta països al viatge, sinó que suma dies a l’aventura. Des d’un principi ja vàrem dir que l’objectiu d’aquest viatge no és travessar la vella Europa, sinó endinsar-nos cap al mític, i en ocasions enigmàtic, Orient, i arribar pels nostres mitjans al sud-est asiàtic.
I per tot això, el títol d’aquest post: Mar, Terra i Aire.
Pues lo que decíamos, éste viaje es imprevisible, vuelven a haber cambios y aún estamos a más de un mes y medio de la fecha de salida, que ahora ya tiene día y hora.
Una de nuestras principales preocupaciones (económicas), era nuestro paso por Francia, mil quilómetros de autopistas con sus peajes y el precio del diesel por las nubes. Teniendo en cuenta que era únicamente de paso teníamos que buscar una alternativa, y por fin la hemos encontrado: el día 14 de octubre, a las 23:59, nos embarcamos en un ferry en el puerto de Barcelona con destino Livorno (Italia), donde ahora si, encenderemos el motor de la Fiera con la vista fijada hacia Bangkok.
Esto no resta países al viaje, sino que suma días a la aventura. Desde un principio ya dijimos que el objetivo de este viaje no es atravesar la vieja Europa, sino adentrarnos hacia el mítico, y en ocasiones enigmático, Oriente, y llegar por nuestros medios al sud-este asiático.
Y por todo esto, el título de este post: Mar, Tierra y Aire.