Making off 2: La Fiera

  

(versión en castellano debajo de la versión en catalán) 

 

Ja estem en condicions d’oferir-vos la segona part d’aquest making off dedicat a la nostra Fiera.

 

 

Com ja us vam dir en la nostra primera entrega, quan tots ens pensàvem que ja estava en condicions de portar-nos a través de mig món, va sorgir un contratemps inesperat: a l’indicador de la temperatura li faltava espai de lo que s’arribava a escalfar la furgoneta, i això que era anant de Vallirana fins a Barcelona, és a dir 26 quilòmetres, i nosaltres havíem de fer-ne 26.000!!! Així que amb tot l’interior a mig muntar i amb el fantasma del temps començant a volar per damunt nostre la vam tornar a portar cap el mecànic.

 

 

 Si de la primera visita al taller vam sortir-ne més o menys “beneficiats”, d’aquesta segona, i si us plau que sigui l’última, no en vam sortir tan ben parats econòmicament. S’havia de canviar ni més ni menys que tot el sistema de refrigeració, i això en una furgoneta de fa 25 anys representa molts diners. Però ara ja no donaríem marxa enrere així que a apretar-nos el cinturó i endavant!

 

 

 El nostre pressupost d’abans del viatge havia estat ja superat, i ara, tot el que es volgués comprar o arreglar, quedava limitat al que poguéssim reciclar d’algun lloc o fer nosaltres mateixos.

 

Després d’uns primers dies d’autèntic “bajon” amb alguna que altre tensió entre nosaltres, ens vam ficar mans a l’obra de nou, no teníem temps per depressions, i menys per un tema com el dels diners.

 

 

 De l’interior de la furgoneta no funcionava absolutament res, ni nevera, ni fogons, ni pica.. res, i a això se li havia de posar remei. Noves jornades de treball, en les que vam comptar amb l’ajuda del Joel, i en les que també vam comprovar que si ja sabíem que tot el que puja, baixa, també existeix l’efecte invers; després d’arreglar l’aigua, el gas i la nevera en una tarda i per 0€, ja tornàvem a estar volant pels núvols, veient com arribàvem amb la nostra Fiera a les platges del sud-est asiàtic, aparcàvem sota una palmera i disfrutàvem del plaer de fer realitat els nostres somnis.

 

 

 Com qui diu, la “furgo” ja està llesta per marxar, nosaltres marxaríem ja mateix, i el que ens espera… doncs el que ens espera és la recerca dels tantes i tantes vegades anhelats paradisos particulars. No sabem si els trobarem, no sabem ni tant sols si existeixen, però potser del que es tracta és d’això, de buscar-los.

 

 

De rodar i rodar.

 

Potser això es tot.

 

I tot és el que volem. 

 

 

Ya estamos en condiciones de ofreceros la segunda parte de este making off dedicado a nuestra Fiera.

 

 

Como ya os habíamos dicho en nuestra primera entrega, cuando todos nos pensábamos que ya estaba en condiciones de llevarnos a través de medio mundo, surgió un contratiempo inesperado: a el indicador de la temperatura le faltaba espacio de lo que llegaba a calentarse la furgoneta, y eso que solo era yendo de Vallirana hasta Barcelona, es decir, 26 km, y nosotros tenemos que hacer 26000!! Así que con todo el interior a medio  montar y con el fantasma del tiempo empezando a volar encima de nosotros la volvimos a llevar al mecánico.

 

 

Si en la primera visita al taller salimos mas o menos “beneficiados”, en esta segunda, y por favor que sea la ultima, no salimos tan bien económicamente. Debíamos cambiar ni mas ni menos que todo el sistema de refrigeración, y esto en una furgoneta de hace 25 años representa mucho dinero. Pero ahora ya no íbamos a dar marcha atrás, así que ha apretarnos el cinturón y adelante!

 

 

Nuestro presupuesto de antes del viaje ya había sido superado, y ahora, todo lo que se quisiera comprar o arreglar, quedaba limitado a lo que pudiéramos reciclar de algún sitio o hacerlo nosotros mismos.

 

Después de los primeros días de bajón con alguna que otra tensión entre nosotros, nos pusimos manos a la obra de nuevo, no teníamos tiempo para depresiones, y menos por un tema de dinero.

 

 

Del interior de la furgoneta no funcionaba absolutamente nada, ni la nevera, no fogones, ni pica… nada, y a esto debíamos ponerle remedio. Nuevas jornadas de trabajo, en las que pudimos contar con la ayuda de Joel, y en las que también comprobamos que si ya sabíamos que todo lo que sube, baja, también existe el efecto contrario; después de arreglar el agua, el gas y la nevera en una tarde y por 0€, ya volvíamos a estar por las nubes, viendo como llegábamos con nuestra Fiera a las playas del sudeste asiático, aparcábamos debajo de una palmera y disfrutábamos del placer de hacer realidad nuestros sueños.

 

 

Como quien dice, la “furgo” ya esta lista para irnos, nosotros nos iríamos ya mismo, y lo que nos espera…. pues lo que nos espera es la búsqueda de los tantas y tantas veces anhelados  paraísos particulares. No sabemos si los encontraremos, no sabemos si ni siquiera existen, pero puede que se trate de eso, de buscarlos.

 

De rodar y rodar.

 

Puede que todo sea eso.

 

Y todo es lo que queremos.

 

                                S’han d’aprofitar tots els racons, fins i tot el sostre….

 

                                Redecorando el interior… patrocinado por Ikea….

 

                                     Sempre trobem racons on encara hi ha merda….

 

                                                    Quin baul més xulo!

 

 

El bloc dels viatges

Eduard Balsebre, responsable del bloc Amu Daria, i un gran viatger, ens ha dedicat una estona, per fer una entrada centrada en el nostre viatge, al seu bloc: El bloc dels viatges.

Li agraïm molt aquest gest per lo que us convidem a visitar els seus dos bloc, ja que hi trobareu moltissima informació sobre els seus viatges i els d’altres catalans que es troben viatjant o be ja han finalitzat els seus viatges!

Gracies Eduard!