Crònica 1: Dofins, balenes i Carabinieris.

17 10 2008

 

Barcelona-Livorno: Grimaldi ferrys

A les 00:00 en punt de la nit, el ferry Florencia abandonava puntual el port de Barcelona donant el tret de sortida al nostre viatge. Després d’un comiat molt especial al port, on amics i familiars ens van omplir la furgoneta de paper de wàter i ,també s’ha de reconèixer, que de llàgrimes i bons desitjos, vam aparcar a la Fiera a la coberta del vaixell i ens vam preparar per passar les primeres 19 hores i mitja de la ruta rodejats d’aigua. Es donava la casualitat, poc casual també, que era l’aniversari d’un de nosaltres, el Pol, i anàvem amb la intenció de celebrar-ho a lo gran. Però les intencions compten poc quan et trobes amb un vaixell mig vuit i amb la llauna de cervesa a tres euros i mig. Així que després de dos Caipirinhas en un bar-discoteca on el Dj punxava per ell sol (i bastant malament, tot s’ha de dir), tot el cansament d’aquest últims dies frenètics i les emocions viscudes al port se’ns van caure a sobre deixant-nos realment noquejats. Per veure l’estampa dels 4 asseguts sols en una cantonada d’aquell bar sense parlar i amb els ulls mig tancats injectats en sang. Ningú diria que començàvem un dels viatges de la nostre vida. Així que tocava descansar i havíem que buscar el lloc. Teníem bitllet de coberta o el que es el mateix, ens havíem que buscar la vida on fos per dormir perquè a diferència del que pensàvem no hi havia ni butaques!! I lo pitjor de tot és que teníem a la Fiera allà davant nostre, a 10 metres, però no hi havia manera que ens deixessin ficar-nos dins per dormir, segons ells, feia molt de vent i estava proihibidíssim anar cap allà. L’altre opció era que, ja que el vaixell anava buit es podrien estirar i deixar-nos un camarot almenys fins el matí següent (si no es prova..) però encara menys. Però ens donaven l’opció de si volíem un camarot per tot el trajecte pagàvem 20 euros més i era nostre. Poc ens ho vam haver de pensar i mitja hora després ja estàvem els 4 al llit estirats, cadascú amb el seu respectiu llibre, bastant simbòlic ja que amb el que portàvem a sobre poc vam durar desperts.

Després de passar una nit en uns llits que, amb els dos motors de 10.500KW del vaixell, sembla que t’estiguin acunant com ho va encertar la Mònica, un s’aixeca més relaxat que de costum i més quan surts a fer el cafè a la coberta del vaixell i quina és la nostra sorpresa quan al poc d’estar a fora, un grupet d’uns 5 o 6 dofins ens venen a saludar. I això només seria el principi perquè després d’aquests vindrien uns altres, i després uns altres i després una balena, LLençant aigua davant de les nostres cares d’incredulitat, i més balenes, i més dofins. I tot el matí ja ens hem quedat allà, mirant el mar, fins que una boirina s’ha ficat al damunt nostre i ha deixat el mar com una bassa d’oli donant-li un aspecte bastant tètric , moment que hem aprofitat per ficar-nos cap a dins i amortitzar els camarots. La veritat és que no ens podíem queixar davant del que havíem vist. Sabíem que en aquest viatge ens sorprendríem en moltes ocasions amb les imatges d’animals en llibertat tan poc comuns per nosaltres, però ningú s’esperava que fos ja a les poques hores de sortir i d’aquesta manera.

La resta del viatge l’hem passat a cavall entre el camarot i la coberta , fent el possible perquè les hores passessin més ràpid però sense aconseguir-ho. A més a l’entrada del port de Livorno, a causa del tràfic portuari que hi havia hem estat aturats gairebé dues hores esperant que ens toqués el nostre torn. Amb tot hem tocat terra cap allà les 22:00 de la nit, gairebé dues hores i mitjà més tard del que tocava. I com no, quin ha sigut l’únic cotxe que han parat per registrar els carabinieris a la sortida del port?? Efectivament, la Fiera. Tot i que les ganes se li han tret ràpid al veure la de coses i coses que portàvem, no fos cas que treballessin massa.

Ara si, a rodar!!!

Anuncis

Accions

Information

4 responses

17 10 2008
Núria

Hola noies i companyia…
Estic encantada de llegir aquestes primeres lineas, i veure que després de tant poques hores de sortir, ja esteu vivint moments màgics…
Els dofins són un símbol de bona sort (igual que els elefants amb la trompa amunt)…aquest primer aconteixement marí és una bona senyal, si,si…una molt bona senyal….
Petonassos.

18 10 2008
Vicky

Quina xulada aquests dofins!!!

Per alguna raó van anar a saludar-vos, era la benvinguda i la boníssima sort que us mereixeu.

Petonets per tots quatre!!!!!!!!!!!!!!!

23 11 2008
Salva y Alouette

Por fiiiiiin!!! llego con retraso, sabía que partiríais por estas fechas, seguiré vuestro viaje de ahora en adelante a ver qué tal os va por esos caminos… Bueno, me alegro mucho que esteis ya en marcha. Como me gusta regalar frases os envío una que últimamente tengo mucho en la cabeza, para que os haga el viaje más entretenido:

“Si los caracoles, a pesar de su lentitud, han logrado sobrevivir hasta nuestros días, no es porque sus corazas les protejan de las agresiones del mundo exterior; es porque, en el interior de la espiral de sus caparazones, se oculta el infinito”. Moncho Dicenta, Libro de rutas para viajar sin destino.

Alouette duerme enroscada en una espiral

Un besazo, pasadlo bien!!

Salva

9 12 2008
Moncho Dicenta

Hey, chicos; gracias por mencionar mi libro. Espero que alguno de sus relatos os haya hecho pasar algun que otro buen rato y os deseo lo mejor para el resto de vuestro viaje. Un abrazo, Moncho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: