Crònica 2: Donant voltes per Itàlia…

18 10 2008

Livorno-Sarzana: 109km

A les 22:30 abandonàvem el port de Livorno i tenint en compte que no volem conduir de nit en cap moment el primer que vam fer va ser buscar un lloc mínimament tranquil per poder passar la nit.  Només sortir de Livorno vam veure a mà dreta unes explanades plenes de plataners que quedaven davant d’un immens quarter del exèrcit que semblaven ideals, però fixant-nos una mica més ens vam donar compte que cada pocs metres hi havia unes quantes dones fumant en tanga (i fred no feia, per tant…), era lògic, davant deurien tenir uns quants milers de clients potencials que amb l’estrès que pateixen…en fi, que vam seguir en busca del nostre primer jardinet i a l’entrada de  Pisa vam trobar un hotel i cap el pàrking d’aquest que ens vam ficar. Muntar la paradeta i ha dormir.

A les 6:00 del matí estàvem ja desperts, volíem aprofitar el dia i a les 9:00 ja estàvem sota la torre inclinada de Pisa, visita obligada passant pel davant. Mitja hora, 4 fotos i cap endavant.

El dia no era gaire agradable i només sortir de Pisa la pluja ja va fer acte de presència, moment que la Fiera ha aprofitat per recordar-nos que perdia benzina per la junta del dipòsit i també moment que hem aprofitat nosaltres per portar-la cap un taller on, per sort, treballava un argentí que ha entès a la perfecció el que volíem: no seguir pagant per benzina que després llençàvem. Resulta que el que passava era que el tub metàl·lic que entrava al dipòsit estava deformat per algun cop que s’hauria donat així que l’únic que calia fer era rectificar-lo i fer-lo encaixar bé, una mica de silicona a les juntes i finito! Molto benne!

Amb tot això ja ens han donat les 17:00 de la tarda, però tard o d’hora ho havíem de fer, i que millor que no seguir llençant benzina per tot arreu on passem des del primer dia. I la veritat que tot ens ha sortit per 100euros, gens car pel que guanyem a la llarga.

I res, uns quants quilòmetres més fins encarar la carretera que ens durà fins a Parma i a les afores de Sarzana sota un bosquet de Castanyers em tornat a plantar la paradeta.

S’ha de dir, també, que tot i els pocs quilòmetres que hem recorregut avui, ja ens han sigut suficients per afirmar que els italians condueixen com desquiciats i que els semàfors només porten cap a partes i més partes d’accidents. Ja tinc ganes de veure el que passarà a l’Índia..