Crònica 4: En terres dels Habsburg

21 10 2008

 

Liubliana – Ptuj : 149km

Ptuj – Frontera Húngara – Keszthely – Budapest : 375km

Una cosa que ens va sobtar d’Eslovènia era que els trossos que vam fer per autopista el primer dia no ens feien pagar els peatges i, innocents de nosaltres, ens pensàvem que era per les obres que en alguns trams s’estan duent a terme. Res més lluny de la realitat. El Rok ens va dir que el que passa és que des de fa uns anys has de comprar unes enganxines que es posen al vidre del davant i que et donen dret a circular durant 6 mesos per les autopistes del país. El sistema està molt bé si t’hi estàs 6 mesos al país, però si estàs tres dies no tant, ja que val 35 euros i si et pillen en algun del controls que fa la policia et cau una multa de 300 a 800 euros. El primer dia vam tindre sort però com ens pillessin a partir d’ara què? Després d’estar donant-li voltes i més voltes hem decidit arriscar-nos, el que ha significat uns silencis que es podien tallar amb un ganivet cada cop que ens aproximàvem a un peatge i un esclat d’alegria cada cop que ens allunyàvem. A 40 quilòmetres de Maribor hem deixat l’autopista per dirigir-nos cap a Ptuj, poblet que ens havia recomanat en Rok, situat a 40km de la frontera Croata i al que hem arribat passades les 16 de la tarda. La tònica durant tot el recorregut ha sigut la mateixa, poblets i més poblets rodejats de boscos que semblen no tenir fi i amb les muntanyes austríaques nevades com a fons de pantalla.

Ptuj és un poblet a la vora del riu Ptujsko que s’enfila per un turonet fins a un Castell del mateix nom, sota el qual hem aparcat la Fiera. Una volteta pel poble en busca d’algun bar on poder veure l’Athtletic – Barça sense sort, una cervesa de mig litre, i cap a la furgo a descansar.

A l’hora de sopar vam tenir una de les millors idees que hem tingut fins ara. Al dia següent ja entravem a Hungria (després d’un tram per Croàcia) i allà ja dèiem adéu al euro, el que volia dir que havíem de fer el primer canvi de divisa. A l’hora de canviar diners només et canvien els bitllets i això significava que totes les monedes que teníem les hauríem d’arrossegar durant tot el viatge i com que ja tenim prou cosa que arrossegar ens vam permetre el luxe d’anar a buscar unes Hamburgueses gegants amb una espècie de romesco que ens van saber a glòria. Des de que havíem sortit portàvem estirant tot el que ens havíem endut de Barcelona el que volia dir que feia 5 dies que no menjàvem calent i ja teníem ganes de fer-ho. Després de intentar pair, sense gaire èxit, aquella exageració ens vam posar a dormir en la nit que més fred a fet sens dubte des de que hem sortit, afirmació corroborada per la densa boira amb que ens aixecaríem el matí següent.

Després d’esperar-nos a que s’aixequés una mica la boira vam encaminar-nos direcció a la frontera croata on ens estrenarien el passaport en aquest viatge. Després de 4 preguntes rutinàries i de canviar la cara de gos amb que et reben a totes les fronteres per una més amable, ens deixen seguir no sense abans preguntar-nos si podien venir amb nosaltres cap a Thailàndia. Poc menys d’un hora per terres croates i un altre cop a la frontera amb Eslovènia. Havíem de passar només 7 quilòmetres per terres eslovenes i al tornar un altre cop a un país de la unió europea no ens esperàvem que passés el que va passar però clar, la policia és policia a tot arreu i una bona persona no es fa mai policia.

Frontera Eslovena: ja havíem passat la de Croàcia sense cap problema, al contrari, tot bons desitjos i ànims, ens demanen els passaports 4 policies eslovens, sense més, però a la garita del costat hi ha un bigotut amb cara d’amargat que ens mira molt. De cop surt a parlar amb els altres i ens fa aparcar a un costat. I amb un anglès “xapucero” ens diu que buidem tot, absolutament tota la furgoneta. No ens ho podíem creure, però mira, mitja hora treient coses de la furgoneta i un cop ja tota buida, bé el desgraciat aquell i ni s’ho mira, però ens diu que no podíem passar a Eslovènia, que havíem de tornar enrere i entrar a Hungria per Croàcia. No ens ho podíem creure, ni nosaltres ni l’embaixada espanyola a Liubliana a la que vam trucar perquè no ens donava la gana tornar enrere. Ens estan bombardejant a cada moment amb la gran Unió europea i ara què. Vam muntar la furgo el més lent possible per rebre alguna resposta de l’embaixada i l’home seguia amb les mateixes, més borde encara si cabia ja que no ens tornava ni els passaports per mirar el número. Segons ell portàvem tabac sense declarar (tabac comprat a Espanya i en cap cas superava la quantitat màxima que podies entrar), però realment el que passava és que no li donava la gana deixar-nos passar. Però tot té un límit i suposo que l’embaixada deuria trucar a la frontera perquè van cridar el tio cap a dins, de cop li va canviar la cara i al sortir, sorprenentment, ja podíem passar. Sembla que es deuria fer una mica de caca. En fi, en menys d’una hora ja estàvem a Hungria camí del llac Balaton, exactament de Keszthely, on està el Palau Festetiks, un dels més impressionants d’Hungria, amb permís de Budapest, es clar cap on ens vam dirigir després de passejar pels jardins i exteriors del Palau.

Cap a les 16:00 de la tarda entravem a Budapest, la primera gran ciutat que creuaríem en aquets viatge, i ràpidament ens vam donar compte que les aventures urbanes en aquest viatge no serien gaire fàcils. Feia 15 dies que tots els campings de la ciutat estaven tancats i no podíem aixecar la westfalia en una ciutat com aquesta per que donàvem molt el cante així que dos hores donant voltes fins que a la part de Buda, just davant del Danubi vam trobar que, davant de l’Hospital, hi havia una espècie de parking, gratuït, on poder deixar la furgo i dormir amb vistes a uns dels rius més romàntics d’Europa. Tot perfecte excepte que hauríem de dormir els quatre a la part de sota de la furgo. Un llit improvisat al terra i esperar a que passés la nit. 12 hores vam dormir fins que els rajos del sol ja van escalfar massa la furgo, moment que vam aprofitar per anar a menjar-nos uns fantàstics creps amb uns no tant fantàstics cafés amb llet en una terrassa just davant del palau del parlament de Budapest. Avui toca Budapest i demà seguirem. Un dia de descans ens fa falta i que millor que en una ciutat com aquesta on el 80% de les aigües subterrànies són termals i això es veu ens els més de 60 banys que hi han repartits per tota la ciutat.

El tema dels campings ens va marcar, ja que a Rumania ens trobàvem amb el mateix problema, tots estaven tancats, així que per la nit vam prendre una decisió. Des de Budapest, enlloc de tirar cap a l’est, o siguir cap a Rumania, ens dirigirem cap el sud camí de Sèrbia, la que travessarem per entrar a Bulgària i per fi a Turquia. Avui és Dimarts, amb lo que amb una mica de sort d’aquí a tres dies l’aventura europea acabarà per donar inici a l’aventura asiàtica, la gran aventura asiàtica

Ptuj

Budapest

hamburguesa eslovena!

Anuncis

Accions

Information

4 responses

21 10 2008
carles

hola nois. la veritat es que el que esteu vivin es una pasada. Es d’una enveja sana increbile. Anims i que tot segueixi aixi de be . molta sort

21 10 2008
Elena

Hola a tots i totes!!!
M’he estat mirant totes les cròniques (fins ara no havia tingut temps, per variar…) i estic flipant amb totes les coses que us van passant, m’esteu donant una enveja, sana, es clar….
Per cert que mala pecora el de la frontera d’Eslovenia, alguns es pensen que per portar uniforme ja son els reis del mambo, pagaria per veure el moment en que us va deixar pasar, jaja
Mare meva, quan torneu tindreu mil històries que explicar que espero sentir una per una, perquè Araceli que et quedi molt claret que et penso tornar a veure (sobretot perquè recuperis les hores, jaja) de moment aniré llegint el blog.
Un petonàs a tots i totes.
Tingueu molt de cuidadoooooo
Elena

22 10 2008
Ruben

Caram!! aquest de la frontera es mereixia una colleja la veritat!!
Anim que per gent que ha estat per la zona comença el millor!!
una abraçada i que vagi tot molt bé!

23 10 2008
Antonio

Abans de tot, felicitats al narrador, molt be , estem vivint amb vosaltres aquest viatge.
Tot i saben que no escriviu tots els dies, a cada moment estem mirant el blog per si de cas.
Les vostres aventures son les nostres en aquest moment, el nostre cor esta amb vosaltres os estimen y necessitem saber de vosaltres.
Fins aviat.
Molts petons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: