Crònica 8: Turquia III – En busca dels bitllets cap a l’est

30 10 2008

Istambul – Ankara : 488km

El sortir d’Istambul, la ciutat més gran de Turquia, i el entrar a Ankara, la capital, el dia 29 d’Octubre, es a dir, el Dia de la República, en que es commemora la proclamació de la República Turca per part de Atatürk, podia tenir dos conseqüències: Una, que els principals carrers d’aquestes dues ciutats estiguessin tallats per a la celebració d’algun acte i tornés la conducció impossible o dos, que no hi hagués ningú pel carrer i ens estalviéssim el caos que significa moure’s per qualsevol gran ciutat.

Per sort per nosaltres ens vam trobar amb la segona opció i el tràfic que vam trobar tant a la sortida d’Istambul com a l’entrada d’Ankara no va ser res de l’altre món, i amb l’ajuda del GPS dels germans Cook, que també han vingut cap a Ankara per treure la visa per la India (ja que ells porten des de Dublín la visa d’Iran i la de Pakistan), abans de les 16:00 ja estàvem aparcats a Kavaklidere, a poc més d’un kilòmetre del barri de les ambaixades, preparats per demà al matí intentar aconseguir l’únic pel que hem vingut fins aquí: el visat d’Iran, Pakistan i la India.

Primer a sigut el torn de la de Pakistan, i la veritat es que no podíem haver començat el dia pitjor. Com que ahir va ser festa a Turquia, el servei consular pakistaní a tancat fins el dilluns que ve (¿?) però amés, l’home que ens rep, ens diu que només poden expedir visats per a residents a Turquia i que tenim que tornar a Barcelona, treure’ns el visat de Pakistan allà i tornar.

Algu ens havien dit d’això i en principi es soluciona anant a l’ambaixada espanyola d’Ankara, i demanant que et facin una espècie de carta de recomanació que tu entregues al consulat de Pakistan i en principi ja està. Doncs cap el consulat espanyol a demanar la carteta. Després d’unes voltes i un Taxi, perquè el que a la guia de Turquia que tenim surt com a Consulat espanyol, realment l’únic que es és la casa del Clós, hem aconseguit la carteta on fica que som persones respectables i cap a l’ambaixada d’Iran.

En principi, pensàvem que aquest visat seria el més difícil, i la veritat es que la nostra idea era treure’l a Erzurum, on ens havien dit que tel donaven en 2 dies i no en 30 com aquí a Ankara però finalment,un altre cop, estàvem equivocats. Ens a rebut un home que inclús parlava algu de castellà i que ens ha explicat totes les opcions que teníem, i que si ho fèiem a Ankara no eren 30 dies sinó 12 els que trigàvem en tenir-lo. Com que tenim que tornar a Ankara després del nostre tour pel mediterrani i la Capadoccia i més de 12 dies trigarem, no teníem motiu per no fer-ho aquí, així que a omplir els formularis, fotos i una cosa menys.

Ara li tocava a la India. Aquest no era molt prioritari ja que també ens el podem treure a Islamabad i encara estar a molts kilòmetres d’aquí, però ens hem acostat de totes maneres per veure si hi havia sort. Tot anava molt bé fins que ens han demanat un fotocopia de la llibreta del banc que ningú dels quatre tenia. Aconseguir-la ara era com una mica difícil i finalment hem aconseguit que servís una fotocopia dels xecs de viatge, però passava que teníem que anar a fer-les i tornar demà perquè ja tancaven el servei consular. Ankara es realment lleig i no hi ha res per fer i la idea de tenir que quedar-nos un altre dia més aquí…Saps que?? Que ja la farem a Islamabad, si tampoc sabem si tindrem la de Pakistan així que sobre la marxa.

Així que a la 13:00 ja estàvem dinant uns immensos kebabs en un bar del costat de la furgo i fent els plans per demà. El balanç del dia es fins i tot positiu, encara que només haguem aconseguit una de les tres visas que volíem, teníem una bastant encaminada i l’altre ja la faríem més endavant.

Ara ens espera el mediterrani i les ruïnes romanes de Effeso i Hierapolis, la Capadoccia i moltes coses més…ja sabeu…a rodar!!

Anuncis

Accions

Information

2 responses

30 10 2008
Carles

hola nois. Be la veritat es que ja teniam ganas de saber de vosaltres. Aixo si que es una aventura alucinant. Sou l’ostia. Be, aixo de quen nomes porteu dues mudas es normal, sobretot en el Pol, i ja no parlo de las duxes ehhhhh, que prefereixo no saber l’olor de la Fiera. Pobreta. Be, sopusso que aneu amb cordondansia anb els llocs per on esteu visitant. Per ser, molt bona ideia aixo dels dos nous apertats. Esperem amb ganes las proximas noticias dels ” Aventurers Asiatics”. Adeuuuuuuuuuuuu

1 11 2008
Manel i Cris

Volem dir-vos que esteu molt guapes amb el vel, encara que us veiem mes primetes. Però molt guapes. Esperem que el fred no sigui el vostre company, perque a Barcelona, no ens deixa. Molts petonets per a tots, i que continueu el viatge amb la mateixa il.lusó que el primer dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: