Crònica 10: Turquia V – Effeso, la perla del mediterrani

5 11 2008

Pamukkale – Selçuk – Pamucak: 250km

Després d’acabar de nou  amb les existències del hotel per esmorzar, i sabent que avui “només” teníem per endavant poc més de 200km fins el nostre proper destí, cap allà a les 9:00 del matí tornaven a sonar les entranyes de la Fiera, que cada cop sonen millor,  i ficàvem la velocitat de creuer perquè ens portés un altre cop al mar, aquest cop el Egeo, on es troben les runes d’Efesso, les més grans i ben conservades que es poden trobar als voltants del mediterrani.

En poc més de 2 hores ens plantàvem a Selçuk, una petita localitat situada a pocs quilòmetres de les runes i que avui dia es podria dir que viu única i exclusivament d’elles, ja que la gran majoria d’establiments que et trobes aquí són destinats al turisme.

La ciutat en si, a conseqüència del que dèiem, té poca més història que una antiga fortalesa al damunt d’un turó que domina tota la ciutat i a la qual no et pots apropar ja que s’està caient i un antic viaducte bizantí que la creua i del que queden poc més que quatre pilars idonis per que nidifiquin les cigonyes. Així que després de fer quatre compres al mercat i menjar-nos l’enèsim kebab marxem en busca de la platja i d’un nou lloc per que faci les funcions de pati de casa.

Agafant la carretera que porta de Selçuc fins a Effeso i més endavant fins a Pamucak, passes pel costat del temple d’Artemisa, el que va ser considerat en el seu dia una de les set meravelles de l’Antiguitat, la grandària del qual superava fins i tot a la del Partenó grec, però que per desgracia, avui dia, només conserva una de les 127 columnes que el sustentava i poc més, pel que decidim, de mutu acord, que realment no val la pena ni parar. Seria un gran exercici de frikisme fer-ho i no arribem a tant.

Així ens plantem davant del mar Egeo, a la platja de Pamucak, en aquestes èpoques deserta, i que representa el lloc perfecte per espera la visita a Efesso del dia següent. A més, per si teníem algun dubte, només arribar, se’ns presenta en Rambo, l’amo d’un dels xiringuitos que hi ha a la platja i que vist el volum de feina de la costa al mes d’Octubre, no té res millor a fer que exercir d’amfitrió nostre a la seva platja i convidar-nos a aparcar la Fiera davant del seu chiringo, amb la condició, això sí que li consumíssim alguna cosa. La veritat és que es va enrotllar força i cada dos per tres ens anava treien fruita, ens va deixar endollar la Fiera a la seva corrent, va deixar les llums enceses tota la nit, a part d’estar com 4 hores dedicat gairebé exclusivament a resoldre’ns tots els dubtes que encara teníem sobre Turquia.

En una d’aquestes converses va sortir el tema de la pesca i que allà, al estar al costat d’una petita marisme, solien picar bastant. I com que nosaltres portem la canya a sobre i teníem tota la tarda per endavant, doncs ràpidament cap a Selçuc a comprar esqués i a mirar de pescar-nos el nostre primer sopar. No cal dir que vam acabar sopant nuggets de pollastre amb arros però va servir per refrescar-nos la memòria en això de la pesca i si seguim així acabaran picant.

I així, entre cervesa i cervesa, ja que clar, havíem de consumir-li alguna cosa al Rambo, vam ser testimonis d’una altre posta de sol increible i sense gairebé donar-nos compte, ja tornàvem a ser de nou al llit en espera d’un nou dia de descobriment.

Pamucak – Effeso – Köycegyz : 208km

A les 8:30 del matí, amb la intenció de tenir Efesso per nosaltres sols, estàvem pagant les 20 lliures turques de l’entrada. Poc trigaríem, per això, en donar-nos compte de que sols, els que es diu sols no estaríem, ja que les ordes de turistes ja havien començat la visita per la porta superior i un munt d’americans, japonesos i alemanys es repartien per tot el recinte encapçalats per guies parlant anglès amb accent turc.

Només entrar, la primera impressió que et portes és la d’unes runes molt més completes que les de Hierapolis i no cal fer anar tant la imaginació per reconstruir el que havia sigut Efesso en el seu dia. Els carrers encara conserven el seu terra de marbre original i gran part de les columnes que els envoltaven encara resten de peu però sobretot són les cases particulars de la gent, que encara es conserven per tot arreu,  el que et fa veure en Effeso el que havia sigut una ciutat de l’antiguitat.  El primer rellevant que ens trobem només entrar és l’antiga Arcadiane, o carrer del port, que com el seu nom indica, unia Effeso amb el mar, tot i que en l’actualitat, el mar resta a uns 6 km de distància. La seva amplada i les columnes que la bordegen et fan tenir una idea de lo important que havia sigut, ja que era l’entrada de tots els emperadors que arribaven des de l’antiga Grècia o de Roma pel mar.

Després en trobem amb un dels dos teatres que hi ha a la ciutat, el més gran, on durant el període romà tenien lloc les lluites de gladiadors, però que no està tan ben conservat, ni molt menys, com el teatre de Hierapolis. A més les reconstruccions dutes a terme no han sigut gaire respectuoses amb l’original i es nota en excés, demostrant que poc importava la imatge del teatre sinó la seva utilitat. Aquí, es van arribar a fer concerts del Eric Clapton abans que deixessin de fer-ho perquè s’estava a punt de caure.

Sortint del teatre, enfiles el Carrer del Marbre que bordeja tot el Monte Panayir i al final del qual ja s’entreveu la magnifica Biblioteca de Celso, però abans ens aturem a l’antiga Ágora, el que era el centre comercial d’Effeso, i on encara resten de peu les dues files de columnes que la bordejaven i on et fas una idea de les dimensions que tenia. És el fet aquest de que estigui tot de peu que et porta molt fàcilment a l’antiguitat i deixar la imaginació per a altres coses.

Ara sí, després de L’Ágora és el torn de la joia d’Effeso, la impressionant Biblioteca de Celso. Només sortir del Carrer del Marbre i girar la vista cap a la dreta et quedes meravellat amb la immensitat d’aquesta façana, que medeix 60,9 m d’alt per 16,7 m d’ample i on es conserven en un estat impecable totes les mostres arquitectòniques de l’antiguitat, portes, finestres aguilons, nius i columnes, amb els seus respectius gravats i relleus. Simplement, impressionant. Les estatues femenines col·locades entre les columnes personifiquen les qualitats de Celso: Sofía (sabiduria), Arete (virtut), Ennoia (intel·ligència) i Episteme (ciència).

Ara també entenem perquè els grups turístics comencen la visita per la porta superior, per deixar la Biblioteca pel final ja que després d’això tot el que veus et sap a poc. A més, després d’aquí ens adonem que no hi havia suficient amb les 20 lliures d’entrada i que si vols visitar un grup de cases on es conserva fins i tot els tints i mosaics de les parets, has de pagar 15 lliures més. Molestos amb això i ja una mica agobiats per les ordes de turistes prosseguim la nostra visita fins a la porta superior amb un altre ritme i amb la imatge de la Biblioteca voltant-nos pel cap. Els temples, les fonts i palaus es van succeint, i a cada cantonada et pots sorprendre amb alguns relleus o estàtues que s’entenen a la perfecció però la calor ja comença a fer acte de presència i el fet d’haver d’estar esquivant turistes cridant Ave Cesar pel mig de la ciutat fa que abans de lo esperat, cap allà a les 11:00 del matí ja estiguéssim de nou a la furgoneta camí de Köycegiz, poblet que només ens havia de fer de punt de sortida cap a Les flames de la Quimera, on volíem arribar al dia següent però que finalment no serà del tot així.

Només arribar a aquest tranquil poblet a la bora del köycegiz Gölü, un llac de més de 15 quilòmetres de diàmetre,  trobem el càmping del que ens havien parlat en la improvisada oficina de turisme i on per només 15 lliures turques,  7 euros, podem passar la nit els 4, tenim electricitat i aigua calenta. Tot això per nosaltres sols, o bé, per nosaltres i per les desenes i desenes de gallines, galls, ànecs, oques i conills que campen a la seva per dins del càmping.  

A més estem a uns 50 metres del passeig que dona al port, on podrem tornar a intentar pescar-nos el sopar per avui, aquest cop en aigua dolça. No cal tornar a dir, per això, que vam acabar sopant kebabs en la terrasseta d’un bar, però ara ja sí que ho hem pillat i ja fins i tot van picar dos cops, l’únic que al recollir-los es va enganxar les dues vegades i vam perdre’ls però ja arribarà, ja. A aquest ritme quan arribem al sud-est asiàtic serem ja uns experts pescadors i ja ens podrem perdre per alguna illeta deserta amb la nostra canya, un paquet de tabac i unes quantes cerveses fredes.

Per la nit, després de fer un çai en el bar del costat del càmping on hi havia un lloro amb veu d’amplificador que només deia ‘Salamalekum’ ens vam anar a dormir amb la idea de que el dia següent deixaríem Köycegiz, però com ja hem dit abans, no serà del tot així.

Köycegiz

Ja abans de llevar-nos, el Pol va estar rumiant la idea que teníem pel dia següent  ja que no acabava de convenç-se’l, doncs teníem que fer uns 350 km per carreteretes de costa, un puja i baixa constant i que ens portaria una eternitat per arribar fins a La Quimera, on volíem passar la nit per veure els focs i el dia següent tirar fins a Antalya per passar  la revisió de la Fiera a la Volkswagen d’allà, però sobretot, per lo a gust que havíem estat a Köycegiz el dia abans i que havia semblat  poc. Així que només aixecar-se, a agafar el mapa i a buscar opcions, i mira per on que hi havia una que ens anava com anell al dit. Ens quedaríem avui també al camping-granja i demà, a primera hora, tiraríem cap a Antalya per l’interior, que s’escurça com uns 100 km, allà demanaríem hora per el dia següent per la revisió i tiraríem cap a La Quimera per passar la nit. Perfecte!!

A mesura que els demés s’anaven aixecant, acceptaven encantats i així, amb tot el dia per endavant, i sobretot amb molta calma, ens disposàvem a passar un dia de lo més tranquil des de que vam sortir de Barcelona.

Primer a comprar alguns estris de pesca que ens faltaven i algo d’esmorzar. Després hem estrenat la recepta dels Germans Cook i l’Araceli i la Monica s’han currat un pa amb llimona que, realment, li donava mil voltes al dels Irlandesos i ja amb la panxa ben plena, un altre cop cap al llac a pescar-nos el dinar. Òbviament, hem dinat arroç amb verdures però avui almenys ja hem pogut treure dos peixos del aigua, tot i que les mides no es que fossin exactament les reglamentaries però cada cop anem millorant que es lo important. Avui, a més, hem tingut l’ajuda del Mohammed, un pescador que hi havia per allà i que lo primer que a fet al veure’ns a sigut desmuntar-nos tot el que teníem nosaltres per tornar-ho a fer de nou, ara si, bé. I aquesta a sigut la nostra historia d’avui. Pesca, çai i calor, molta calor i poca cosa més.

L’altre punt curiós d’avui es que al camping on ahir estàvem sols, avui han aparegut primer, un matrimoni de gent gran d’Anglaterra que venien des de Sud-àfrica amb 4×4, això si, full equip, i després, dos suissos que van amb bici sense destinació fixa pel món, tot i que tampoc tenien molt en comú amb nosaltres que diguéssim i amb ningú dels dos es que haguem conectat com amb el Germans Cook, però per compartir experiències ja va bé.

Demà un altre cop marató i poc a poc l’aventura Turca va arribant a la seva fi. Si tot va bé, en dos setmanes ja estarem a Iran i un altre món ens espera però això ja ho veureu.

Anuncis

Accions

Information

4 responses

6 11 2008
antonio, loli y patricia

buenas, veo que seguis con la misma calidad tanto en fotografia como en comentarios, la verdad es que estamos alucinados.
bien ya llevais casi un mes fuera de casa (gracias a internet se hace mas llevadero, saber de vosotros y poder veros en fotografia) vemos que vuestro look va cambiando y se os esta poniendo cara de arabes (german con esa barba, y vosotras con los velos). Estais muy guapos.

un besito! osQueremos

7 11 2008
Cole provençals

Araceli!!!

torna ràpid!!! S.O.S.!!!!! Tenim problemes al menjador!!! Hi ha una motí de monitors rebels i nens!!! Torna ja!!!!!!!!!!!!!!
jejeje és broma, passa’t-ho molt bé, tot això que surt a les fotos és preciós, així que aprofita!!!!!! perquè quan vinguis… prepara’t!!!!

Ana

7 11 2008
Cole provençals

ana i els demés eh!!!!

7 11 2008
octamontse

que bonito es efeso, crca hay una bonita ciudad cerca de Izmir, se llama Foça, muy linda para visitarla, tambien es muy emotivo Konya una de las ciudadessantas de los musulmanes, capadoccia y su pueblo Gorem, y viista el monte nemrut os gustará mucho, buen viaje

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: