Crònica 9: India IV- Bikaner – Delhi – Chennai – Mamallapuram. TransIndia 2008

29 12 2008

24-12-2009

Bikaner – Delhi

La primera etapa de la nostre marató particular per la India, que ens tindria que porta en poc mes de 3 dies a travessar gran part del subcontinent indi des del Rajastan, on ens trobàvem, fins a Tamil Nadu, l’estat, junt amb Kerala, més al sud de la India, i amés, passant abans per Delhi, començava aquí, a la parada d’autobusos privats de Bikaner, el dia 24 de Desembre a les 20:30 de la tarda.

Aquesta era la quarta nit que dormiríem en algo que no fos un llit, contant la primera que vam passar al autobús que ens va portar de Jaipur a Bikaner, i les dos nits del desert, que tampoc es poden catalogar com a còmodes del tot, i la nostra esquena ja començava a ressentir-se de tot plegat.   

I com que el cansament que portàvem a sobre era bastant considerable, només entrar al autobús ens vam col·locar als nostres llocs, vam muntar la paradeta i a dormir, que teníem 12 hores per endavant fins arribar a Delhi i les volíem passar totes dormint.

El que nosaltres no sabíem, per això, era que amb el bitllet de bus fins a Delhi, també havíem contractat un altre safari pel desert ja que va fer pràcticament tot el trajecte, per camins sense asfaltar amb els conseqüents sotracs que això comporta.

Així, com us imaginareu, qualsevol pot dormir, i el trajecte que, en principi, tindria que haver estat més còmode de tots els que farem, es va convertir en un constant ball dins de la nostra cabina, que aquets cop només estava separada de la resta del autobús per una cortina i de la que de tant en tant, amb els moviments que feia l’autobús, semblava que anessis a sortir disparat.

I d’aquesta manera vam arribar a Delhi, cap allà a les 8:00 del matí i, per desgracia nostre, sense haver dormit gaire. I ara ens tocava passar tot el dia a la capital de la India, una macro ciutat de 13milions d’habitants, totalment caòtica, contaminada, i fets papilla.

————-

25-12-2008

Delhi

En aquest estat en el que ens trobàvem, òbviament, poc podíem treure-li de profit a aquesta ciutat en les poc més de 8 hores que teníem que estar. La idea que teníem al principi era la de anar a visitar alguns dels llocs més emblemàtics que hi ha, però poc vam trigar en donar-nos conta de que, realment, del que teníem ganes es que pesessin aquestes hores i pujar al tren que ens tenia que portar a Chennai.

Així que vam decidir que aprofitaríem el temps fen enllestien certes coses que necessitàvem, com, sobretot, canvia diners, que ens quedaven 0, trucar a casa, mirar el bitllet d’avió de tornada per no agafar-nos els dits, i una sèrie de tràmits que pensàvem que des d’aquí, la capital de la India, seria fàcil de aconseguir. Però com que no es plan d’anar passejant-se per allà amb les motxilles a l’esquena el primer lloc on ens vam dirigir va ser a l’estació de trens de New Delhi, on teníem que agafar el G.T. Express a les 18:40 de la tarda, i deixar les motxilles a la consigna. I amb el tema petates ja solucionat, ara si que podíem començar a enllestir coses.

Però la primera sorpresa del dia la vam tenir al poc de sortir de l’estació. Tot i que la població cristiana de la India amb prou feines arribar al 3%, el dia de nadal també aquí es festiu. Així que lo d’anar a canviar el travel a la American Expres per que no ens cobressin res de comissió o podíem anar oblidant. Primer fiasco. I fiasco que desprès, com veureu en següents cròniques, portarà conseqüències.

Així que de nou cap al barri de l’estació, on es troba la zona coneguda com Paharganj, que es on es concentren tots els establiments relacionats amb el turisme aquí a Delhi i on, amb quasi tota seguretat, podríem fer el que teníem previst. I si que ho podíem fer, si, però al preu de tenir que tornar a aguantar a tot de gent que no et deixar tranquil ni un moment i que et vol vendre absolutament de tot. I això es una cosa que no portem molt bé, la veritat. Estem acabant bastant farts de la India a conseqüència d’això. Aquest es el motiu principal del nostre èxode cap el sud, ja que allà, creiem i esperem, que la cosa serà diferent.

I ja d’aquí no ens vam moure més en tot el dia. Primer vam esmorzar en el terrat d’un hotel mentre esperàvem que sortís el sol de veritat per escalfar-nos una mica. Aquí a Delhi, per lo vist hi ha dos sortides del sol: una al matí cap allà a les 7:00 quant es fa de dia, i l’altre cap al migdia, quan la densa capa de contaminació deixà que, per fi, es vegi el sol d’una vegada.

Després, doncs a buscar un lloc per canviar diners (recordeu que això portarà cua) a fer algunes compres que teníem pendents, a trucar a la família per felicitar els nadals, i així, com qui no vol la cosa, es va fer l’hora de partir. Si al final fins i tot vam tenir que corre per comprar totes les provisions que ens volíem portar pel tren.

I així, amb el nostre marge de mitjà hora de sempre pel que pugui passar ens plantàvem a la consigna de l’estació de New Delhi per recollir les nostres motxilles, que per sort, encara estaven allà, i ara si, cap el tren 2616 que ens esperava a la plataforma numero 3, puntual per sort nostre, i del que no tornaríem a sortir en, com a mínim, 36hores. Es diu ràpid.

————-

25/26/27-12-2008

G.T.Express Delhi-Chennai, la gran evasión

Per sort per nosaltres el tren sortia puntual de l’estació de New Delhi cap allà a les 19:00 de la tarda. El primer de tot, només arribar, doncs a acomodar-nos i a mirar a qui teníem per company, i aquets cop semblava que havíem triomfat ja que tots els que teníem pel voltant semblaven bastant tranquil·lets i no ens donarien massa la tabarra. I amb tot ja al seu lloc, doncs a sopar, que avui teníem sopar de nadal. No es pot compara ni de bon tros amb els dinars i sopars que estareu fent per allà però be, a nosaltres ja ens ha sapigut a gloria. El menú era bastant senzill: el fuet que ens havíem guardat des de Turquia al final de la motxilla i una mica de pa, o lo més semblant que hem trobat, comprat en un pastisseria alemana del barri guiri de Delhi. I que bo que estava, després de menjar només verdures i curry, això es un regal. Que bo està l’embotit! Quant tornem a casa això serà el consol, segur. I havent sopat doncs ja no teníem cap més emoció fins que arribéssim a Chennai.

El de sempre en els trens, ara llegeixes una mica, ara passa el dels tes, ara parles amb algun curiós, ara et porten el dinar (com no, curry), després t’estires una mica i així va passant el temps.

La veritat es que ho hem portat bastant bé, ja que ja ens havíem fet a la idea de que ens tiraríem una vida dins del tren i no t’agovies tant com en el de Varanasi a Jaipur que es va fer etern.

I després de dormir per segona nit al tren (la sisena nit consecutiva sense llit), ja estava fet. Ens vam aixecar ja amb palmerals enmig dels camps d’arroç i en poca estona ja es podia notar el calor xafogós del sud de la India. I cap allà a les 7:00, no ens ho podíem creure, el G.T.Express entrava a l’estació Central de Chennai, i això ja casi estava fet.

————-

27-12-2008

Chennai – Mamallapuram, la nostra línea d’arribada

Només trepitjar terra a Chennai, ja havia alguna cosa que no era el mateix que en les anteriors ocasions, i no només era el calor, que seria? Ah si, no teníem ningú a sobre oferint-nos hotel ni rickshaw!! Si!! Havíem fugit!! Ja només per això ja estàvem contents. Ara doncs, a buscar per la nostra conta, que be, la manera d’arribar a l’estació d’autobusos de Chennai per agafar el bus que ens portés fins a Mamallapuram, el nostre destí. No va ser difícil trobar algú disposat a portar-nos i d’aquesta manera, de lo més contents per que l’havíem encertat, i també, amb ganes d’acabar ja aquesta marató que portàvem al damunt, ens vam pujar en un Rickshaw i en uns 20 minuts entravem per la porta de la destartelada estació d’autobusos de Chennai, i en un moment, el nostre bus, el 119, se’ns va plantar al davant per fer-nos la feina més fàcil, que ja ens feia falta. Ens vam pujar tots quatre als seients del darrere del vell autobús, i ara ja si, només tocava esperar. Teníem dues hores fins a Mamallapuram, res en comparació al que havíem fet però de lo més pesats pels nostres culs ja, que després dels camells, i demés, els seients de fusta del autobús s’havien convertit en l’estocada final per ells.

Però tot arriba, i cap allà a les 11:00 del matí, suant ja com bojos (quines ganes) vam creuar el cartell que donava la benvinguda a Mamallapuram, el nostre sud particular que feia tants dies que buscàvem. I ara ja si que si. No se per que, però es com si haguéssim creuat una altre frontera, la de la India del sud, i ja res seria el mateix. Per sort, a nosaltres, si que hi ha algú que ens a portat al sud…

 

Anuncis

Accions

Information

One response

29 12 2008
Carles

Hola nois. Vaja tela de viatge que estgeu fent. A partir d’ara, no crec que tingue mes ganas de anar amb tren. Ara entenc perque van a sobre el sostre i agafats per tot arreu. Desde luego es una aventura de totes totes. Pol, la teva cara es tot un poema demunt del camell, jajaja. Aprofiteu ara la platja que ja toca una mica de relax, bueno, una mica mes clar perque vaja vida que esteu portant mes “estresant”. Be nois, que paseu un molt bon cap d’any i fins aviat. Adeuuuu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: