Crònica 10: India V – Mamallapuram i el nostre cap d’any

4 01 2009

27-12-2009

Per fi platja, marisc i cervesa freda

Només baixar de l’autobús la xafogosa calor tropical ens va donar la benvinguda. Per fi, després del nostre periple per l’Índia, teníem a tir de pedra les platges del golf de Bengala i el més important, uns quants dies de tranquil·litat, que ja ens toca.

La nostra intenció és quedar-nos aquí fins passat cap d’any, en aquests petit poblet de pescadors on els viatgers venen a buscar la tranquil·litat que no troben a les costes de Goa o a les turístiques platges de Kerala per aquestes dates.

I la mar de contents per estar aquí d’una vegada, doncs a buscar lloc per dormir. I el que ens temíem, la majoria dels hostals i de les guest house estan, o plenes, o han triplicat els preus per aquestes dates. Ja ens imaginàvem que passaria algo així, a més en un poblet tan petit com Mamallapuram, ja que fins el dia 1 de Gener els indis estan de vacances i ocupen les places dels hotels que no ocupen els occidentals, però sense perdre la calma, i després de fer una batuda pels voltants en busca del nostre lloc, finalment hem trobat un hotelet per 350 rupies (uns 5 euros) l’habitació doble, que pel moment ja ens farà el fet i si trobem algo més econòmic aquests dies, doncs ens canviem i ja està. Ara no ens preocuparem per un euro de més.

I un cop instal·lats, el següent pas quin era? Doncs sí, posar-nos el banyador, aparcar les bambes i canviar-les per les sabatilles de platja i a estrenar les nostres vacances nadalenques de sol i platja. Sí, sí, potser fa una mica de ràbia quan allà esteu passant fred i això però que sapigueu que és totalment la nostra intenció. O és què us penseu que només ens podeu fer enveja vosaltres amb els menjars de Nadal. Doncs no.

I amb el kit playero al damunt, ja no teníem cap més feina avui que gaudir del moment. I que millor per gaudir del moment que parar-nos en un xiringuito de bambú de la platja i donar-nos l’homenatge de peix, gambes i cervesa freda que fa tants dies que ens volta el cap. I això hem fet. Realment només per aquest moment ja ha valgut la pena tot el que hem fet per arribar fins aquí. Tot acabat de pescar pels pescadors que arreglaven les xarxes just davant d’on estàvem asseguts, amb el mar de fons, i vosaltres passant fred… jejeje. Ja està, ja paro de fer-vos ràbia, d’acord? Doncs això que cuidar-nos, ens cuidem.

Aquí també hem vist les conseqüències que va tenir el Tsunami del 26 de desembre del 2004, on van entrar les onades gairebé 500 metres terra endins i van destrossar tot el que hi havia a primera línea de platja. Només a l’estat de Tamil Nadu van morir més de 8000 persones. En total 350000. Per això han pogut tornar a la normalitat relativament de pressa i ara els rastres d’aquell dia ja no són tan visibles.

I després a passejar per la daurada sorra de Mamallapuram, a munt i a baix, parant-nos aquí i allà, contemplant els pescadors com es preparen per la jornada de demà, mirant la infinitat de caracoles que acaben a la sorra portades per les fortes corrents del Golf de bengala, trobant-nos peixos globus que algun pescador deuria haver tirat de la pesca del matí, i res més. Tot sota una tranquil·litat que feia dies que buscàvem aquí a l’Índia.

I quan ha arribat la tarda, poc abans de que el sol es comencés a pondre, doncs cap a l’hotel a preparar-nos per l’arribada dels mosquits.

El primer de tot, posar la mosquitera a l’habitació per la nit. Menys mal que per fi la fem servir perquè ja començàvem a estar una mica cansats de carregar-les sense utilitzar-les i qualsevol dia podria haver sigut el seu final. Després, doncs a preparar-nos nosaltres. Pantalons llargs, i relec a punta pala pel que pogués passar. En aquesta època no és que hi hagin molts mosquits, és molt pitjor, per exemple, a l’agost quan és aquí temporada de monsons i estan per tot arreu, però com que era la nostra primera nit aquí, hem preferit curar-nos en salut i tantejar-los sota la seguretat que et dona el relec i la màniga llarga.

I desprès, doncs a sopar, de nou al xiringuito d’aquest matí, ja que el paio que el porta ens ha dit que ens miraria un hotel d’un amic seu que té les habitacions a 200 rupies, però finalment no hi ha hagut sort ja que només tenia una habitació i separar-nos, doncs com que no.

Però ben agust que hem sopat. Hem tornat al pollastre i arròs típic de l’Índia, ja que, encara que el peix no és que sigui gaire car (aquest matí hem menjat i begut els quatre per, al canvi, 13 euros)sí que la diferència és bastant gran amb respecte al menjar estàndard d’aquí, que ens ha costat uns 4 euros tots quatre, i així anem racionant els diners que falta que ens fa. A més, avui ens hem adonat de que l’altre dia, a Delhi, quan vam canviar els travels, l’home de la casa de canvi on ho vam fer es va cobrar la seva comissió particular i nosaltres no hi vam caure. Els fets van ser els següents. El canvi ens sortia a 6600 rupies per cada travel que canviàvem. Molt bon canvi pel que estàvem acostumats a trobar i feliços de la vida d’haver trobat això (normalment el trobem a 6400 o algo així) l’home ens va passar el feix de diners perquè els contéssim. Fins aquí tot bé. Estaven absolutament tots i cada un dels 66 bitllets de 100 rupies que ens havia de donar. El que passa és que els bitllets estaven grapats i després de contar-los ens els va demanar per treure’ls-hi les grapes ja que nosaltres anàvem una mica lents. I ell, en un moment, els va agafar, i tot davant nostre, va treure les grapes amb una gran habilitat i ens va tornar el feix. Òbviament, no vam caure que durant l’operació es podia haver guardat alguns bitllets, ja que, repeteixo, ho va fer davant dels nostres nassos, però es veu que sí. Aquets matí, quan hem obert el sobre on teníem els diners i que no vam tocar des de que vam canviar-los, doncs resulta que faltaven alguns bitllets. En concret unes 1000 rupies a l’Araceli, i unes 500 a la Mònica. Sí, sí. La primera estafa del viatge. Però bé, al mal temps bona cara i a aprendre perquè no torni a passar. Almenys d’aquesta manera segur que no.

I després de sopar, per fi, el que portàvem tant de temps esperant. Un llit!! No cal dir el resultat. Mig minut i com a troncs. Per fi respirem algo de tranquil·litat. Per fi.

————-

28-12-2008

Sol, platja i poca cosa més…

Amb la calma tropical a sobre ens hem despertat cap allà a les 10:00 del matí i ens hem dirigit cap al centre del poble a esmorzar alguna cosa. Uns ous amb chapatti per fer el fet i amb la panxa plena ens hem disposat a complir totes les missions que teníem per avui. La primera, reservar el tren per marxar, el proper dia 2 de gener cap a Kerala. Això ja ens ha portat més temps del previst ja que tots els trens cap a Kochi estaven plens i només després de molt buscar hem trobat un que ens podia porta fins a Trivandrum, des d’on començarem la nostra ruta per Kerala. També s’ha de dir, que si hem trigat més del previst és perquè aquí, com a bona sang tropical que tenen, es prenen les coses amb molta calma. Però a nosaltres ja ens està bé i així sortíem, amb tot el sol ja picant de valent, amb el nostre bitllet de tren per no enganxar-nos els dits una altra vegada. I després d’aquí, doncs a seguir fent les tasques que teníem pendents. Després de tants dies de transports i demés, avui havíem de dedicar el dia bàsicament a la higiene, nostre i de la nostra roba. Així que a buscar una bugaderia per la roba gran (pantalons i dessuadores) i a rentar la petita a la pica de l’hotel que així ens surt més econòmic. I entre una cosa i una altre, doncs l’hora de dinar. Hem provat un lloc nou, que tot i no triomfar tant com el xiringuito de la platja, al que jo crec que ens afiliarem, ja ha servit per sortir d’allà només pensant en estirar-nos a la platja i cremar-nos al sol.

I això és el que hem fet.

Una mica de passeig per baixar el dinar i al primer lloc que hem trobat que ens ha semblat adient, a plantar campament i a passar l’estona. Primers banys al Golf de Bengala, primeres estones al sol, lectures i poca cosa més. Cada hora que passa estem més en lo cert de que hem fet bé baixant cap el sud. Al menys aquí el mite es compleix.

I d’aquesta manera ha tornat a passar el dia, i quan el sol ja s’ha acabat d’amagar darrere les palmeres, directes cap a l’hotel donar-nos la dutxa promesa des de fa dies (amb aigua freda però que amb la calor que fa ja està bé) i a seguir esborrant tasques pendents de l’agenda. Ara tocava el torn a internet. Feia dies que havíem d’enviar missatges varis i avui era el dia. Amés havíem d’actualitzar la web que teníem un parell de cròniques per penjar i mirar ja el bitllet de tornada perquè no ens pugi molt de preu. Això i mirar de posar-nos en contacte amb algun parc natural de Kerala per passar uns dies i enviar un mail a la Lonely planet perquè ens enviïn una pàgina que ens falta de la nostra guia del sud-est asiàtic i que ens és imprescindible. I una a una, i amb molta paciència, hem anat intentant fer-les totes, però internet aquí no és que sigui precisament ràpid i hem hagut de deixar algunes coses per quan trobem algo que funcioni millor.

I ja amb tot, l’hora de sopar ha arribat, i després, com no, de dormir…

—————–

29-12-2008

El repicar de Mamallapuram

Mamallapuram ha sigut també conegut des de sempre per els seus temples excavats a la pedra i pel gran número d’escultors que hi habiten. Constantment mentre camines pel poble vas escoltant el repicar de les fustes amb l’escarpí i miris on miris pots veure a un escultor ajupit treballant algun tros de pedra que potser es convertirà amb el temps amb una estàtua de Shiva o en un elefant per algun jardí.

I avui era el torn de comprovar això.

D’hora, per que el sol no calentes massa, hem sortit del Hotel (en el qual hem passat la nostra ultima nit, ja que avui ens canviem a un que hi ha una mica més lluny de la platja però molt més econòmic) en direcció als turons que hi ha al damunt del poble i on es troben gran numero de Mandapams, o per que ens entenguem, temples excavats a la roca que daten del s.VI. Hi ha dedicats a gran numero de divinitats però destaquen sobretot els temples de Shiva, Ganesh i Durga, mig coves mig temples, excavat directament a les immenses moles de pedra que hi ha repartides per tot el recinte i entre palmerals i densos boscos plens de monos jugant i també, vacil·lant, tot s’ha de dir. Molt curiós i per canviar una mica el rol de playeo doncs està força bé.

I després de culturitzar-nos una mica i de fer la mudança al nou hotel, doncs ara si, un altre cop a la platja. Abans, però, teníem que acabar el que havíem començat ahir i tornar a internet per mirar d’actualitzar la web i comprar els bitllets. I no a la primera, per desesperació nostre, però al segon intent, després d’haver-nos fotut un banyet i d’haver-nos carregat de paciència al sol, ho vam aconseguir.

Senyores i senyors, sembla mentida, però si, ja tenim els bitllets de tornada a casa. Tots sabíem que aquest dia tenia que arribar, que res es per sempre, i menys els diners, però sempre quant tens al bitllet a la ma i t’envaeix aquesta sensació de que ja no hi ha tornada enrere, de que això s’acaba, doncs una mica trist es, però be. No ens farem mala sang per que encara ens queda un bon tros de viatge, eh…Tornem el dia 24 de febrer a les 8:05 del matí. Espero que hi hagi algú esperant-nos al aeroport (aviso para navegantes) però sobretot que el primer dissabte que estiguem allà, es a dir, el dia 28 de febrer, algú ens prepari una calçotada sorpresa sense que nosaltres ens esperem res (pillat?) i així entre amics i menjar, molt de menjar, res es tant dur.

I Després d’això, doncs ja res del que vam fer importa lo suficient per escriure-ho així que millor saltem de pagina i fins demà.

————-

30-12-2008

Perrea, perrea…

Sense comentaris: matí de gossos, tarda de gossos i nit de gossos. Suposo que agafant forces per demà.

Tot el dia a la platja, on ens hem cremat per primera vegada. I passejant amunt i a baix amb una parsimònia…Suposo que el sol, que avui picava de valent, també ha tingut algu que veure,però es que estàvem en un estat pràcticament vegetal. Però tant agust…

Doncs res…el que dèiem: perrea, perrea…

————-

31-12-2008

Fi d’any a la platja…

L’últim dia de l’any s’aixecava, de nou, molt, però que molt calorós. Teníem intenció de passar-nos el matí per la platja i així acostar-nos cap el xiringuito on anàvem a sopar aquesta nit per assegurar-nos que tot segui en peu.

Però abans de això, teníem pendent una visita imprescindible si es ve aquí a Mamallapuram: la Penitencia d’Arjuna. Es tracta d’un mural tallat en una enorme roca que fa ni més ni menys que 30 d’ample per 12 d’alt i on es pot veure, a part de la figura de Shiva a tot d’animals, inclosos dos gegantins elefants tallats a la perfecció, criatures semidivines i faules del conté hindú Panchatantra. Es realment espectacular.

I després d’això, doncs ara si cap a la platja.

Com hem dit al principi, avui el sol picava de valent,i només amb caminar cap a la platja ja notàvem que avui seria un dia dur pels nostres hombros, que ahir ja van patir les primeres conseqüències del sol, així que, com que teníem que passar-nos a mirar el nostre sopar, doncs millor evitar les hores en que el sol pica més fort fent un banana Lassi mentre ens ensenyava el que soparíem aquesta nit. I tot tenia una pinta que deu ni do. Els peixos, frescos frescos. Les gambes de primera, i els crancs encara no havien arribat ni a terra. Imagineu-vos. I el més important, molta cervesa freda a la nevera.

Ja se que en quant a menjars de nadal no hi ha comparació possible, vosaltres molts i tots bons, mentre que nosaltres només tenim el d’aquesta nit com algo fora de lo normal, però m’heu d’accepta que l’entorn té les de guanyar,eh. I amb el sol ja no tant amunt, però encara picant de valent, cap a la platja a veure el que aguantem.

Curiosament, els primers dies, en que el sol no picava amb tanta força, l’aigua estava la mar de tranqui-la i molt calenta, però en aquets últims dies, en que els sol a fet de les seves, l’aigua a estat molt moguda i una mica més freda, per la temperatura et pots banyar tranquil·lament, però el que passa es que les onades arrosseguen cap a la costa un seguit d’animalons que no fan tant gracia, i en aquets dos dies, ens hem trobat unes quantes barracudes, amb les seves afilades dents i bastants peixos globus, que fan que et fiquis a l’aigua amb una mica d’intranquil·litat, la veritat, però quant estàs apunt de desfer-te pel sol, ja pot haver-hi el que vulguis que al final t’acabes ficant.

I així hem passat l’últim dia de l’any, fins que quant el sol s’ha començat a amagar i amb ell, cap a l’hotel que hem marxat a donar-nos una dutxeta d’aigua freda, omplir-nos de relec i ja de nit, doncs a començar a celebrar el fi d’any. Unes cervesa per aquí i una altre per allà, i l’hora del nostre tiberi a arribat.

S’ha de reconèixer que no les teníem totes amb el nostre sopar, ja que, encara que el xiringuito on estem anant a menjar es el més barat i on el menjar, per nosaltres, esta més bo, el que també tenen es una sang tropical que no vegis i s’ho prenent tot amb molta calma i a vegades els hi pots demanar una cosa i et porten el que els hi ve al cap i al cap de molta estona, però avui, suposo que perque li portavem dient a diari des de que vam arribar, ho han portat tot a l’hora i tal com ens havien dit. Millor impossible, els nostres 8 peixos juntament amb les Gambes i els crancs, que directament, els ha bordat. I tot, absolutament tot, boníssim. Feia temps que no gaudiem tant menjat. Jo crec que des de que vam sortir de casa de fet.

I després, la mitjanit. Ens han portat raïm que els hi vam demanar i quant a arribat l’hora, amb l’ajuda d’un ganivet i d’una ampolla de cervesa buida, doncs hem tingut les nostres 12 campanades particulars davant del Golf de Bengala. Feliç 2009.

I així vam anar passejant per la platja, entre coros de gent, alguns ja bastant perjudicats i amb el Happy new year per tot arreu, saludant-te tots els hindis que es creuaven i arribant a fer-ho una mica pesat. Però, tal com sabíem, molta festa no trobaríem, cap allà a les 2:00, ja estàvem tornat cap el nostre hotelet, alguns ja una mica de cantó, i en poca estona, al catre.

Es l’any nou que més d’hora ens hem anat a dormir des de fa molt, però molt de temps, però la veritat, no el canvio per res.

————–

01-01-2009

El soroll del ventilador i poca cosa més

Per que això es l’únic que hem escoltat en tot el dia, el ventilador del sostre de la nostre cabanyeta girant per intentar moure una mica el pesat aire ple de xafogor amb que s’ha aixecat el primer dia de l’any i pel que, juntament amb la petita ressaca de la nit anterior, no hem sortit de l’hotel fins ben entrada la tarda.

I quant hem sortit a sigut per trucar a casa per felicitar l’any i ràpidament de nou cap a la nostre cova que avui havíem declarat el dia nul.

Demà ja marxem i comencem el nostre tour per Kerala així que també ens anirà bé una mica de descans que ens esperen uns deu dies mogudets.

Realment hem fet molt bé escollint Mamallapuram per retirar-nos uns dies ja que sortim d’aquí amb les piles carregades al màxim i amb una altre idea de la India de la que ens estàvem emportant des del nord.

————

02-01-2009

Tot molt be, molt agust, però ja toca moure’ns,eh…

Molt més d’hora de lo que la tenim acostumada, la dona del hostal ens ha deixat el té i les banana pancakes a l’escala de l’habitació que avui deixàvem. Teníem que torna a fer les motxilles (una altre vegada…) i posar-ho tot en ordre abans de les 10:00 del matí així que no hi havia temps a perdre.

Però com que la tècnica ja la tenim bastant acurada de repetir la mateixa operació tants i tants cops, sense cap mena de problema i amb la tranquil·litat que ens donava el poder tornar després de deixar l’habitació al hotel a donar-nos una dutxa, a les 10:00 sortíem del hostal cap a la platja per donar-nos l’últim bany, acomiadar-nos del nostre cuiner dels últims 7 dies, i acabar amb el nostre retir nadalenc com es té que fer, es a dir, sense fer res.

I amb tot això, que a arribat l’hora de dinar i amb ella de marxar cap a la parada d’autobusos de Mamallapuram i esperar que arribés el nostre, el que ens tenia que portar a Chennai i d’allà, a Kerala.

Però això ja ho veureu, no?

Anuncis

Accions

Information

One response

4 01 2009
XELIN3_4

HOLA NOIS,ENS ALEGREM MOLT DE QUE ESTEU TANT RELAXATS I AMB AQUESTES CARES DE FELIÇITAT, SEMBLEU ESTAR AL PARADIS, I AMB EL FRED QUE FA PER AQUI, ENS FEU MORIR D’ENVEJA. APROFITEU MOLT EL TEMPS QUE AIXO QUE ESTEU VEIENT NO ES VEU CADA DIA, NI CADA NIT DE CAP D`ANY.
MOLTS PETONS PER TOTS QUATRE, DISFRUTEU MOLT I CUIDEUVOS FORÇA.
fINS LA PROXIMA I QUE SIGUI AVIAT.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: