Crònica 13: India VIII – Fins un altre India, fins un altre…

17 01 2009

12/13-01-2009
El tren sortia amb poc més d’una hora de retard de l’estació de Ernakulam Junction amb direcció Chennai. Teníem tot quadrat de tal manera que tindria que trigar pràcticament el doble del que triga normalment per que tinguéssim problemes per agafar l’avió així que, més o menys, estàvem tranquils pel nostre futur.
Després de fer més de 6000 km en tren per la India en un mes, això ja no tenia cap complicació per nosaltres més que la dels nervis que tots quatre portàvem a sobre i que va fer que amb prou feines dormíssim algo durant la nit.
Serien les 7:30 del matí quant sonava l’avís d’arribada a Chennai. La veritat es que massa d’hora per nosaltres que confiàvem en que es retrassés una mica més i així no tenir-nos que tirar tot el dia per aquí però buenu, la veritat es que ja estem bastant acostumats a aquestes esperes quilomètriques i ens vam disposar per dur-la a terme.
Primer a esmorzar algo per després passar a actualitzar la web, imprimir el bitllet d’avió i quatre coses més que teníem pendents. La 13:00, perfecte, el temps passa. Ara toca dinar. Altre punt important, sobretot tenint en compte que quant fem aquestes maratons no es que acostumen a menjar massa així que més ens valia carregar piles ara que encara podíem. I després d’això i de comprar les provisions pel camí. Doncs ja està. I encara no eren ni les 15:00, però be, aquí als carrers de Chennai fa una calor de collons i amb totes les motxilles al damunt i tot…doncs saps que? Que millor tirem cap a l’aeroport i a esperar que ens arribi l’hora que allà al menys s’està fresquet. L’últim Rickshaw de la India i ara si. Ens trobàvem ja a l’aeroport de Chennai. Més concretament a la terminal de sortides internacionals. Eren les 15:00 de la tarda i el nostre avió sortia a les 23:45.
Això ja estava fet, ara només tocava esperar, la nostra estada a la India ja arribava al seu final. D’aquí unes hores ens picarien al passaport el segell de sortida i llavors ja si, adéu India.
Ha sigut un més en que hem viscut moltes emocions, algunes dolentes, tot s’ha de dir, i en que el record dels primers dies pel nord de la India (Jaipur, allò la veritat es que ens va marcar) pesarà molt a l’hora de fer una valoració final d’aquets gran país que es la India.
Una cosa està clara. Això es un tute en tota regla. I jo no se on es troba l’espiritualitat menja flors de la que parlar molta gent per que aquí jo no la he vist massa. Si que es cert que el hinduisme i el budisme són dues religions que s’exterioritzen molt i que per la gent que no està acostumada com nosaltres pot semblar molt exòtic i atraient, això si, però d’aquí a que la gent trobi la super pau viatjant per la India, doncs no m’ho trago, la veritat. Hi ha gent de tot, com a tot arreu, hi ha gent molt maca i gent que la matariés però no se, ens hem sentit millor a Nepal o a Turquia en moltes ocasions que aquí a la India, on molta de la gent que se’t apropa es per que et vol treure algo. Els 60 i 70 han passat i per molt que algunes persones vulguin tornar-los a viure, aquí a la India ja no hi ha lloc per això. Es tindran que buscar un altre zona que encara no se les sàpiguen totes per que aquí ja ho tenen tot molt ben aprés. I si algú diu el contrari, que desperti per que li hauran pres el pel de mala manera.
I llavors, si acceptem que la India no es la Super Pau, que la India es l’infern, i partint d’això, doncs llavors si que la cosa comença a canviar i et pot arribar a agradar. De fet no ens a desagradat, es més, ens hem deixat moltíssims llocs als que volem tornar, i moltíssimes coses pendents a fer, però això si, d’aquí un temps, d’acord?.
I després està el sud. Un altre país a part, més fàcil de portar (India igual, això si) i menys turístic (no tot el sud, que quedi clar) i amb el que hem rentat una mica la imatge que portàvem però com deia abans, els fets de Jaipur i altres episodis no escrits pesant molt. Es com una sensació contradictòria, vols tornar perquè et queden molts llocs per veure(i també repetir alguns,eh) i amb els que potser et trauries aquest regust de boca però per l’altre no vols tornar a veure la India ni al Natura. No se. El temps ho dirà, i segurament acabarem tornant, però per ara, no.
Una cosa que si que es innegable es que la India et sorprèn en tot, cada dia, a cada cantonada, ella et sorprèn, per bo o per dolent, però indiferent no et quedes. I això es un punt a favor que té, tot s’ha de dir, pot ser moltes coses viatjar per la India però avorrit no, segur.
Ja ho anirem assimilant, i creant-nos la nostra pròpia imatge, que era el que volíem, amb temps i donant-li voltes a tot. La India estarà aquí sempre. I sobretot val la pena venir aquí i veure amb els teus propis ulls el que es això. Per que la India, si la tingués que definir d’alguna manera seria la següent: No hi ha res que se li assembli enlloc. Ara fiqueu-vos les piles i veniu a veure-la, i després, hem dieu el que.
I amb tot, el temps a passat,i després de facturar les motxilles i tota la pesca, doncs ens han acabat cridant per embarcar. Ara si, pujàvem al avió de la Tiger airways que ens tenia que portar a Singapur puntuals , i serien les 00:15 de la nit quant enfilàvem la pista d’aterratge, agafàvem impuls i les llumetes de Chennai, i amb elles de la India les anàvem perdent de vista fins a desaparèixer del tot en la foscor del Golf de Bengala. Adéu India, esperem no trobar-te a faltar però ara que ho dius…es que era divertit, eh…

Anuncis

Accions

Information

One response

23 01 2009
tina

Buenos chicos a esta altura de vuestro viaje, seguro que ya estaís pensando alguna vez que otra, en lo poco que os queda. Porque desde aquí, es …..como si tuvieramos muchas ganas de que nos contaraís en vivo y en directo , pero tb a la vez que sigaís viviendo esas experiencias únicas que sólo vosotros estaís experimentando. Deciros que sois la envidia sana de muchos de aquí , que lo estaís describiendo de tal manera , que ……..a los que nos gusta la aventura. …soñamos con hacer algún día algo parecido para nuestras vidas.
Os felicito a los cuatro por llegar hasta donde habeís llegado, por lo valientes que habeís sido, y por trasmitirnos vuestra experiencia con imagenes y palabras día a día. Mucha suerte y os estaremos esperando . Besos a los cuatro magnificos. Tina

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: