Crònica 17: Tailàndia III – Dos més dos no tenen que ser sempre quatre…

26 01 2009

24/25-01-2009

A les 9:00 del matí agafàvem el ferry que ens tenia que portar, en unes quatre hores, cap a Pak Bara, ja a la Tailàndia peninsular des d’on començaria una nova marató de transports per nosaltres, tot i que després de lo viscut per la India i demés ja res ens podia fer front. O casi res, clar.

Arribàvem cap allà a la 13:30 al port de Pakbara després d’un més que avorrit trajecte que s’havia fet més llarg de lo normal. Després de la tranquil·litat d’una setmana a Koh Lipe, tornar-se a ficar en marxa costa més de lo normal i els ànims no estan per masses hòsties, suposo que per això se’ns va fer una eternitat arribar a terra ferma.

I com no, corrents a agafar una camioneta per que ens portés cap a la parada d’autobusos per sortir corrents cap a Trang, d’on teníem que agafar el tren de Bangkok a les 17:20.

Però per molta pressa que portéssim el pròxim bus no sortia fins a les 15:00 així que teníem més d’una hora per endavant per mirar de menjar algo i esperar. Lo normal vamos si no fos per que el German i la Monica tenien un as guardat a la màniga.

Encara no havíem ni començat a menjar-nos el Pat Thai que ens havien portat quant el German, del tirón i gairebé sense respirar ens va informar que ell i la Monica, a partir de Bangkok (Barcelona-Bangkok, us enrecordeu, ja ho havíem complert gairebé…!!) agafaven camins diferents als nostres i que les quatre motxilles es dividien en dos per cercar diferents destins.

Notición, eh…si, si, no us ho esperàveu, no??Normal.

No profunditzaré amb els motius per que ni es el lloc ni tampoc hi ha motius específics, no ha passat res, eh..no ens hem enfadat ni res per l’estil, abstenir-se morbosos i demés, simplement el món es molt gran i en el poc menys d’un mes que ens queda de viatge cadascú a de mirar per quines son les seves motivacions de cara a aquets final de trajecte, de cara al seu destí.

Han sigut exactament tres mesos i 11 dies junts. Molt de Temps. Hi ha hagut moments bons, moments molt bons, moments boníssims i moments dolents. Simplement es tracta d’escollir en quins et quedes i mirar de repetir-los, no de renunciar a ells. La llàstima es que a vegades es cau en l’equivocació d’agafar el camí més fàcil, el camí de l’oblit.

Ens tornarem a trobar a Bangkok els últims dies abans de tornar cap a casa junts, com si no hagués passat res ( que realment no ho a passat), i junts tornarem a estar amb vosaltres.

Però per ara cadascú tindrà el seu camí. Una llàstima, ho se, més que res per la quantitat de portes que es tancant amb aquest comiat, però així es la vida del viatger, sense aferrar-se gaire a res per si algun dia no està en el teu camí.

Amb tot això, la noticia de la nostra arribada a Bangkok queda totalment a un segon terme. Només dir-vos que van ser les 16 hores més incomodes de la nostra vida, més que res pels seients de fusta completament plans en els que vam tindre que passar-les, per res més, eh…no us penseu.

Per aquest motiu dir-vos que a partir d’ara escriure les nostre aventures ( de l’Araceli i del Pol) que després de Bangkok es dirigiran cap a Camboia i que si no s’especifica lo contrari seran nostres les entrades del bloc.

Gracies per entendre’ns i per no preguntar més…

Pol i Araceli ( Dos de les motxilles..)

Anuncis

Accions

Information

5 responses

27 01 2009
carles

Bueno nois. Acabo de llegir totas las croniques i estic totalmen esgotat i al-lucinat amb la vostre aventura. Quina envega mes increible ( i sana ehh.) Joder, sembla que l’estigui visquent jo mateix. Si algun dia amb perdu, ja sabreu on estic. Be, ll’astima aixo de la separacio final pero be, com dieu vosaltres, cadasqu necesita el seu espai alguna vegada i ara us toca a vosaltres fer l’ultim tram del viatge per camins diferents. Nomes espero que disfruteu com fins ara esteu disfrutan i que el dia 24 de febrer, ens fotarem una butifarra d’un parell de……., Adeuuuuuu

28 01 2009
lluis

vale venga no preguntarem…però seguireu informant del viatge els del grup 1 no?… sort als dos equips i a seguirla rulant…

aupanil

28 01 2009
judith

voldria dir-vos que el baobab us espera als quatre, a fer el tancament del viatge allà, on tot sopant, el veu iniciar, pèrquè ja estàveu sommiant en ell. Aquesta és una nova etapa, diferent a totes les altres, a on no heu defraudat a ningú, aquest era el vostre repte i prou, els demés només observem, la història la viviu vosaltres….
molta força a tots.

30 01 2009
cole provençals

Araceli!!!!

les coses des del darrer comentari que et vam escriure van de mal en pitjor: els nens s’han rebel·lat i els monitors han fet un motí. Torna ja!!! hem de fer una reunió urgentment perquè això es desmadra!!!!!
jejejejeje

30 01 2009
cole provençals

aiii m’he oblidat de signar, sóc la Carmina!!!

(i l’Anna!!!)
petonets i disfruta del que queda de viatge ;-))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: