(versión en castellano debajo de la versión en catalán)
Ja estem en condicions d’oferir-vos la segona part d’aquest making off dedicat a la nostra Fiera.
Com ja us vam dir en la nostra primera entrega, quan tots ens pensàvem que ja estava en condicions de portar-nos a través de mig món, va sorgir un contratemps inesperat: a l’indicador de la temperatura li faltava espai de lo que s’arribava a escalfar la furgoneta, i això que era anant de Vallirana fins a Barcelona, és a dir 26 quilòmetres, i nosaltres havíem de fer-ne 26.000!!! Així que amb tot l’interior a mig muntar i amb el fantasma del temps començant a volar per damunt nostre la vam tornar a portar cap el mecànic.
Si de la primera visita al taller vam sortir-ne més o menys “beneficiats”, d’aquesta segona, i si us plau que sigui l’última, no en vam sortir tan ben parats econòmicament. S’havia de canviar ni més ni menys que tot el sistema de refrigeració, i això en una furgoneta de fa 25 anys representa molts diners. Però ara ja no donaríem marxa enrere així que a apretar-nos el cinturó i endavant!
El nostre pressupost d’abans del viatge havia estat ja superat, i ara, tot el que es volgués comprar o arreglar, quedava limitat al que poguéssim reciclar d’algun lloc o fer nosaltres mateixos.
Després d’uns primers dies d’autèntic “bajon” amb alguna que altre tensió entre nosaltres, ens vam ficar mans a l’obra de nou, no teníem temps per depressions, i menys per un tema com el dels diners.
De l’interior de la furgoneta no funcionava absolutament res, ni nevera, ni fogons, ni pica.. res, i a això se li havia de posar remei. Noves jornades de treball, en les que vam comptar amb l’ajuda del Joel, i en les que també vam comprovar que si ja sabíem que tot el que puja, baixa, també existeix l’efecte invers; després d’arreglar l’aigua, el gas i la nevera en una tarda i per 0€, ja tornàvem a estar volant pels núvols, veient com arribàvem amb la nostra Fiera a les platges del sud-est asiàtic, aparcàvem sota una palmera i disfrutàvem del plaer de fer realitat els nostres somnis.
Com qui diu, la “furgo” ja està llesta per marxar, nosaltres marxaríem ja mateix, i el que ens espera… doncs el que ens espera és la recerca dels tantes i tantes vegades anhelats paradisos particulars. No sabem si els trobarem, no sabem ni tant sols si existeixen, però potser del que es tracta és d’això, de buscar-los.
De rodar i rodar.
Potser això es tot.
I tot és el que volem.
Ya estamos en condiciones de ofreceros la segunda parte de este making off dedicado a nuestra Fiera.
Como ya os habíamos dicho en nuestra primera entrega, cuando todos nos pensábamos que ya estaba en condiciones de llevarnos a través de medio mundo, surgió un contratiempo inesperado: a el indicador de la temperatura le faltaba espacio de lo que llegaba a calentarse la furgoneta, y eso que solo era yendo de Vallirana hasta Barcelona, es decir, 26 km, y nosotros tenemos que hacer 26000!! Así que con todo el interior a medio montar y con el fantasma del tiempo empezando a volar encima de nosotros la volvimos a llevar al mecánico.
Si en la primera visita al taller salimos mas o menos “beneficiados”, en esta segunda, y por favor que sea la ultima, no salimos tan bien económicamente. Debíamos cambiar ni mas ni menos que todo el sistema de refrigeración, y esto en una furgoneta de hace 25 años representa mucho dinero. Pero ahora ya no íbamos a dar marcha atrás, así que ha apretarnos el cinturón y adelante!
Nuestro presupuesto de antes del viaje ya había sido superado, y ahora, todo lo que se quisiera comprar o arreglar, quedaba limitado a lo que pudiéramos reciclar de algún sitio o hacerlo nosotros mismos.
Después de los primeros días de bajón con alguna que otra tensión entre nosotros, nos pusimos manos a la obra de nuevo, no teníamos tiempo para depresiones, y menos por un tema de dinero.
Del interior de la furgoneta no funcionaba absolutamente nada, ni la nevera, no fogones, ni pica… nada, y a esto debíamos ponerle remedio. Nuevas jornadas de trabajo, en las que pudimos contar con la ayuda de Joel, y en las que también comprobamos que si ya sabíamos que todo lo que sube, baja, también existe el efecto contrario; después de arreglar el agua, el gas y la nevera en una tarde y por 0€, ya volvíamos a estar por las nubes, viendo como llegábamos con nuestra Fiera a las playas del sudeste asiático, aparcábamos debajo de una palmera y disfrutábamos del placer de hacer realidad nuestros sueños.
Como quien dice, la “furgo” ya esta lista para irnos, nosotros nos iríamos ya mismo, y lo que nos espera…. pues lo que nos espera es la búsqueda de los tantas y tantas veces anhelados paraísos particulares. No sabemos si los encontraremos, no sabemos si ni siquiera existen, pero puede que se trate de eso, de buscarlos.
De rodar y rodar.
Puede que todo sea eso.
Y todo es lo que queremos.
S’han d’aprofitar tots els racons, fins i tot el sostre….
Redecorando el interior… patrocinado por Ikea….
Sempre trobem racons on encara hi ha merda….
Quin baul més xulo!