3, 2, 1… Ja!!!

12 10 2008

(versión en castellano debajo de la versión en catalán) 

 

Ara sembla que ja sí… després de més d’un any d’estar muntant tota aquesta història, per fi ha arribat el dia…

Han sigut molts mesos de nervis, d’il·lusions, de decepcions, d’interrogants, d’exclamacions….però com qui no vol la cosa, el dia 14 ja ha arribat, i tots els dubtes que hem anat arrossegant durant tots els preparatius ja estan en el camí de trobar la seva resposta.

Quant estiguem sortint de la bodega del ferry al port de Livorno, ja només tindrem per davant de nosaltres lo desconegut, però també lo desitjat durant tant de temps: 26000 quilòmetres d’aventura per davant nostre acabant de començar.

Esperem que ho seguiu aquí amb nosaltres i que puguem fer-vos sentir, almenys, una petita part de les tantes i tantes sensacions i experiències que ens esperen.

I això és tot, ara ja sabeu el que toca, a rodar i a rodar.

 

Gràcies a tots i qui sap on ens veurem…

 

 

 

Ahora parece que ya si, después de más de un año montando toda esta historia, por fin ha llegado el día…

Han sido muchos meses de nervios, de ilusiones, de decepciones, de interrogantes, de exclamaciones… pero como quien no quiere la cosa, el día 14 ya ha llegado, y todas las dudas que hemos ido arrastrando durante los preparativos ya están en camino de encontrar respuesta.

Cuando estemos saliendo de la bodega del ferry al puerto de Livorno, ya sólo tendremos por delante nuestro lo desconocido, pero también lo deseado durante tanto tiempo: 26000 quilómetros de aventura por delante nuestro que acaban de comenzar.

Esperamos que lo sigáis aquí con nosotros y que podamos haceros sentir, al menos, una pequeña parte de las tantas y tantas sensaciones y experiencias que nos esperan.

Y esto es todo, ahora ya sabéis lo que toca, rodar y rodar. 

 

Gracias a todos y quien sabe donde nos veremos…

 





Making off 2: La Fiera

11 09 2008
  

(versión en castellano debajo de la versión en catalán) 

 

Ja estem en condicions d’oferir-vos la segona part d’aquest making off dedicat a la nostra Fiera.

 

 

Com ja us vam dir en la nostra primera entrega, quan tots ens pensàvem que ja estava en condicions de portar-nos a través de mig món, va sorgir un contratemps inesperat: a l’indicador de la temperatura li faltava espai de lo que s’arribava a escalfar la furgoneta, i això que era anant de Vallirana fins a Barcelona, és a dir 26 quilòmetres, i nosaltres havíem de fer-ne 26.000!!! Així que amb tot l’interior a mig muntar i amb el fantasma del temps començant a volar per damunt nostre la vam tornar a portar cap el mecànic.

 

 

 Si de la primera visita al taller vam sortir-ne més o menys “beneficiats”, d’aquesta segona, i si us plau que sigui l’última, no en vam sortir tan ben parats econòmicament. S’havia de canviar ni més ni menys que tot el sistema de refrigeració, i això en una furgoneta de fa 25 anys representa molts diners. Però ara ja no donaríem marxa enrere així que a apretar-nos el cinturó i endavant!

 

 

 El nostre pressupost d’abans del viatge havia estat ja superat, i ara, tot el que es volgués comprar o arreglar, quedava limitat al que poguéssim reciclar d’algun lloc o fer nosaltres mateixos.

 

Després d’uns primers dies d’autèntic “bajon” amb alguna que altre tensió entre nosaltres, ens vam ficar mans a l’obra de nou, no teníem temps per depressions, i menys per un tema com el dels diners.

 

 

 De l’interior de la furgoneta no funcionava absolutament res, ni nevera, ni fogons, ni pica.. res, i a això se li havia de posar remei. Noves jornades de treball, en les que vam comptar amb l’ajuda del Joel, i en les que també vam comprovar que si ja sabíem que tot el que puja, baixa, també existeix l’efecte invers; després d’arreglar l’aigua, el gas i la nevera en una tarda i per 0€, ja tornàvem a estar volant pels núvols, veient com arribàvem amb la nostra Fiera a les platges del sud-est asiàtic, aparcàvem sota una palmera i disfrutàvem del plaer de fer realitat els nostres somnis.

 

 

 Com qui diu, la “furgo” ja està llesta per marxar, nosaltres marxaríem ja mateix, i el que ens espera… doncs el que ens espera és la recerca dels tantes i tantes vegades anhelats paradisos particulars. No sabem si els trobarem, no sabem ni tant sols si existeixen, però potser del que es tracta és d’això, de buscar-los.

 

 

De rodar i rodar.

 

Potser això es tot.

 

I tot és el que volem. 

 

 

Ya estamos en condiciones de ofreceros la segunda parte de este making off dedicado a nuestra Fiera.

 

 

Como ya os habíamos dicho en nuestra primera entrega, cuando todos nos pensábamos que ya estaba en condiciones de llevarnos a través de medio mundo, surgió un contratiempo inesperado: a el indicador de la temperatura le faltaba espacio de lo que llegaba a calentarse la furgoneta, y eso que solo era yendo de Vallirana hasta Barcelona, es decir, 26 km, y nosotros tenemos que hacer 26000!! Así que con todo el interior a medio  montar y con el fantasma del tiempo empezando a volar encima de nosotros la volvimos a llevar al mecánico.

 

 

Si en la primera visita al taller salimos mas o menos “beneficiados”, en esta segunda, y por favor que sea la ultima, no salimos tan bien económicamente. Debíamos cambiar ni mas ni menos que todo el sistema de refrigeración, y esto en una furgoneta de hace 25 años representa mucho dinero. Pero ahora ya no íbamos a dar marcha atrás, así que ha apretarnos el cinturón y adelante!

 

 

Nuestro presupuesto de antes del viaje ya había sido superado, y ahora, todo lo que se quisiera comprar o arreglar, quedaba limitado a lo que pudiéramos reciclar de algún sitio o hacerlo nosotros mismos.

 

Después de los primeros días de bajón con alguna que otra tensión entre nosotros, nos pusimos manos a la obra de nuevo, no teníamos tiempo para depresiones, y menos por un tema de dinero.

 

 

Del interior de la furgoneta no funcionaba absolutamente nada, ni la nevera, no fogones, ni pica… nada, y a esto debíamos ponerle remedio. Nuevas jornadas de trabajo, en las que pudimos contar con la ayuda de Joel, y en las que también comprobamos que si ya sabíamos que todo lo que sube, baja, también existe el efecto contrario; después de arreglar el agua, el gas y la nevera en una tarde y por 0€, ya volvíamos a estar por las nubes, viendo como llegábamos con nuestra Fiera a las playas del sudeste asiático, aparcábamos debajo de una palmera y disfrutábamos del placer de hacer realidad nuestros sueños.

 

 

Como quien dice, la “furgo” ya esta lista para irnos, nosotros nos iríamos ya mismo, y lo que nos espera…. pues lo que nos espera es la búsqueda de los tantas y tantas veces anhelados  paraísos particulares. No sabemos si los encontraremos, no sabemos si ni siquiera existen, pero puede que se trate de eso, de buscarlos.

 

De rodar y rodar.

 

Puede que todo sea eso.

 

Y todo es lo que queremos.

 

                                S’han d’aprofitar tots els racons, fins i tot el sostre….

 

                                Redecorando el interior… patrocinado por Ikea….

 

                                     Sempre trobem racons on encara hi ha merda….

 

                                                    Quin baul més xulo!

 

 





El bloc dels viatges

10 09 2008

Eduard Balsebre, responsable del bloc Amu Daria, i un gran viatger, ens ha dedicat una estona, per fer una entrada centrada en el nostre viatge, al seu bloc: El bloc dels viatges.

Li agraïm molt aquest gest per lo que us convidem a visitar els seus dos bloc, ja que hi trobareu moltissima informació sobre els seus viatges i els d’altres catalans que es troben viatjant o be ja han finalitzat els seus viatges!

Gracies Eduard!





Mar, Terra i Aire

26 08 2008

 (versión en castellano debajo de la versión en catalán)

Doncs el que dèiem, aquest viatge és imprevisible, tornen a haver-hi canvis i encara estem a més d’un mes i mig de la data de sortida, que ara ja té dia i hora.

Una de les nostres principals preocupacions (econòmiques), era el nostre pas per França, mil quilòmetres d’autopistes amb els seus peatges i el preu del dièsel pels núvols. Tenint en compte que era únicament de passada havíem de buscar una alternativa, i per fi l’hem trobat: el dia 14 d’octubre, a les 23:59, ens embarquem en un ferry al port de Barcelona amb destí Livorno (Itàlia), on ara sí, encendrem el motor de la Fiera amb la vista fixada cap a Bangkok.

Això no resta països al viatge, sinó que suma dies a l’aventura. Des d’un principi ja vàrem dir que l’objectiu d’aquest viatge no és travessar la vella Europa, sinó endinsar-nos cap al mític, i en ocasions enigmàtic, Orient, i arribar pels nostres mitjans al sud-est asiàtic.

I per tot això, el títol d’aquest post: Mar, Terra i Aire.

 

 

Pues lo que decíamos, éste viaje es imprevisible, vuelven a haber cambios y aún estamos a más de un mes y medio de la fecha de salida, que ahora ya tiene día y hora.

Una de nuestras principales preocupaciones (económicas), era nuestro paso por Francia, mil quilómetros de autopistas con sus peajes y el precio del diesel por las nubes. Teniendo en cuenta que era únicamente de paso teníamos que buscar una alternativa, y por fin la hemos encontrado: el día 14 de octubre, a las 23:59, nos embarcamos en un ferry en el puerto de Barcelona con destino Livorno (Italia), donde ahora si, encenderemos el motor de la Fiera con la vista fijada hacia Bangkok.

Esto no resta países al viaje, sino que suma días a la aventura. Desde un principio ya dijimos que el objetivo de este viaje no es atravesar la vieja Europa, sino adentrarnos hacia el mítico, y en ocasiones enigmático, Oriente, y llegar por nuestros medios al sud-este asiático.

Y por todo esto, el título de este post: Mar, Tierra y Aire.





Making Off 1: La Fiera

25 08 2008

(versión en castellano debajo de la versión en catalán)

El primer que hem fet al tenir La Fiera sortida del mecànic ha sigut fer-li un rentat de cara a la xapa, li vam treure l’òxid que tenia i el vam tractar. Després d’això, la vàrem embolicar per regal i la vam pintar (Amb spray, alguna cosa barateta ja que només volíem fer-li un rentat de cara).

Un cop acabada per fora va començar la feina de dins. Aquesta part era la més important ja que durant tres mesos hem de viure-hi 4 persones, així que ha de ser pràctic. Primer vam començar per la neteja…. sense comentaris, venia amb moooolta merda a sobre, però la vaporetta ens va ajudar força.

Després de deixar-la ben neta ja va començar la remodelació de l’espai interior. I encara dura ja que quan encara no estava acabada, ens vam assabentar de que calia portar-la al mecànic de nou. La Fiera s’escalfava massa. Així que la tenim allà.

En una pròxima entrada acabarem de posar el rentat de cara que li estem fent, a part d’altres entrades explicant els altres preparatius que estem duent a terme pel nostre viatge. 

Salut!

 

Lo primero que hemos hecho al tener La Fiera salida del mecánico ha sido hacerle un lavado de cara a la chapa, le quitamos todo el óxido que tenía y lo tratamos. Después de esto, la envolvimos para regalo y la pintamos (con spray, algo baratillo ya que sólo queríamos hacerle un lavado de cara).

Una vez acabada por fuera empezó el trabajo por dentro. Esta parte era la más importante ya que durante tres meses tenemos que vivir 4 personas, así que tiene que ser algo práctico. Primero empezamos con la limpieza… sin comentarios, venía con muuuucha mierda encima, pero la vaporetta nos ayudó mucho.

Después de dejarla bien limpia ya empezó la remodelación del espacio interior. Y todavía dura ya que cuando todavía no habíamos acabado, nos enteramos de que teníamos que llevarla otra vez al mecánico. La Fiera se calentaba demasiado. Así que la tenemos ahí. 

En una próxima entrada acabaremos de poner el lavado de cara que le estamos haciendo, a parte de otras entradas explicando otros preparativos que estamos llevando a cabo para nuestro viaje.

¡Salud!

 

      La Fiera, la primera foto.

                    Arreglado el óxido y lista para pintar

                                            El de los “dibujitos” empieza a pintar 

                                              Primer color acabado!

                                             Ghost-busters!!

                                             Tapizando los asientos!

                                            Sillón tapizado!

                                            A por la chapa de la puerta!

                                            Ferran Adrià y Arguiñano

                                            Y aquí está el interior!! Parece otra!!!