Presentació

(versión en castellano debajo de la versión en catalán)

 

-Has escoltat parlar del Mongol Rally??- va deixar anar el German cap allà el setembre del 2007 . Dos o tres dies després el Pol ja l’estava trucant per dir-li que ja havia trobat parella, que si pensava que recorreria mig món sense ell; però la cosa no s’acabava aquí, ni molt menys, tot això no era més que el principi d’una història, el final de la qual no seria Ulan Battor, sinó Bangkok i els 14.000 quilòmetres que ja ens semblaven una eternitat es convertirien en principi, i esperem que finalment també, en ni més ni menys que en 26.000, i els seients del darrera del lada niva (els quals ja havíem canviat pels més amples d’un range rover), ja no anirien plens de maletes, sinó que hi anirien assegudes en ells, l’Araceli i la Mònica, les nostres parelles.

El Mongol rally pot ser una experiència molt divertida, sobretot si et sobren els diners, però si no és el cas, estalviar durant un any, pagar mil visats, litres i litres de benzina, cotxe i demés despeses per després creuar Euràsia en menys d’un mes… no ens acabava de fer el pes. -Llavors què, marxem per la nostra banda amb més calma? i deixem Mongòlia per una altra vegada (potser en bici?)?-.
-I si anéssim a la recerca de la Karakorum Highway?- 1.200 quilòmetres a més de 4.800 metres d’alçada, entre algunes de les muntanyes més altes del món criden molt,no?? Però tampoc hi estàvem del tot conformes amb aquesta nova ruta… un mes i mig per l’aventura pensada es fa curt, així que… a per totes,no?? Res d’acabar a Islamabad, a per totes, és a per totes, arribats a aquest punt seguirem fins que la costa de Vietnam ens faci canviar de rumb i encarem tot el sud-est asiàtic com a recta final; això sí serà un viatge d’unes dimensions que segurament sobrepassarà, i de molt, el que mai haguéssim somiat, i d’altre banda sempre hem desitjat. 

Un cop passada l’emoció inicial, i amb tots els preparatius per davant, ens posem mans a la feina, però ben aviat veiem que no tot és tan fàcil com es pintava sobre el mapa. És una logística de molta envergadura que fa que s’hagi de plantejar molt bé cada aspecte del viatge: visats, vehicle, països a creuar, finançament…I poc triguem a haver de renunciar a un dels nostres objectius principals: la desitjada Karakorum Highway. Sembla ser que avui dia no es pot fer la ruta de la seda que durant tants centenars de segles ha comunicat l’occident amb el llunyà orient, a no ser que tinguis 2.000 euros setmanals per pagar-li al govern xinès en concepte de permisos, trist, però és així. Si no podem passar per Xina la ruta canvia substancialment… Haurem de deixar també per una altra ocasió les antigues repúbliques soviètiques de Kazakhstan, Uzbekistan i Kirguistan, ja que l’únic punt per on podem entrar a Pakistan és per la frontera iraní, hauríem de fer una volta massa gran i no disposem de tant temps. Solució: per la via més recta possible: Turquia, Iran i Pakistan. Ara sí! 

Una altra cosa de la que tampoc triguem a donar-nos compte és el tema del vehicle. La idea inicial era un 4×4. Preferíem la duresa del vehicle a la comoditat del seu interior. Però de cop i volta va sorgir una altra opció: una antiga volkswagen T3 del 1982 amb tot l’equipament de camper complert… i per només 1000€!! Òbviament els anys pesen, i s’haurà de quedar uns quants dies al mecànic perquè la posi a punt, i probablement ens donarà més problemes que un 4×4, però l’autenticitat d’anar amb furgoneta és indubtable i d’altra banda, del tema de l’allotjament ja no ens n’hem de preocupar.

I així, poc a poc, el que al principi semblava una cosa de bojos (i no diem que no ho sigui…) va agafant forma i color; sense donar-nos compte, els seients de la nostra pròxima casa van agafant la nostra forma, el nostre olor, i es van omplint de sensacions i emocions fins i tot abans de partir. 

L’aventura començarà a rodar el pròxim Octubre, i des d’aquí la podreu seguir en directe, acompanyant-nos allà on estiguem i fent-nos sentir que no estem sols per molts quilòmetres que ens separin.

 

Moltes gràcies des d’allà on estiguem i recordeu: Seguim rodant!!!!

 

Como no sabían que era imposible de hacer, lo hicieron…” R.Messner

 

 

 

-Has oído hablar del Mongol Rally??- soltó German en septiembre de 2007. Dos o tres días más tarde Pol ya lo estaba llamando para decirle que ya había encontrado pareja, que si creía que recorrería medio mundo sin él; pero la cosa no se acababa aquí, ni mucho menos, todo esto no era más que el principio de una historia, el final de la cual no sería Ulan Battor, sino Bangkok, y los 14.000 quilómetros que ya nos parecían una eternidad en principio, y esperamos que finalmente también, se convertirían ni más ni menos que en 26.000, y en los asientos traseros del lada niva (los cuales ya habíamos cambiado por unos más anchos de un range rover), ya no irían llenos de maletas, sino que en ellos irían sentadas Araceli y Mònica, nuestras parejas.

El Mongol rally puede ser una experiencia muy divertida, sobretodo si te sobra el dinero, pero si no es el caso, ahorrar durante un año, pagar mil visados, litros y litros de gasolina, coche y otros gastos para luego cruzar Eurasia en menos de un mes… no nos acababa de convencer. –Entonces qué, nos vamos por nuestra cuenta con más calma? Y dejamos Mongolia para otra ocasión (quizá en bici?)?-.
– Y si fuéramos en busca de la Karakorum Highway?- 1.200 quilómetros a más de 4.800 metros de altura, entre algunas de las montañas más altas del mundo llama mucho, no?? Pero tampoco estábamos muy de acuerdo con esta nueva ruta… un mes y medio para la aventura pensada se hacía corto, así que… a por todas, no? Nada de acabar en Islamabad, a por todas, es a por todas, llegados a este punto seguiremos hasta que la costa de Vietnam nos haga cambiar de rumbo y encaremos todo el sudeste asiático como recta final; esto si que será un viaje de unas dimensiones que seguramente sobrepasará, y de mucho, lo que nunca hubiésemos soñado, y por otro lado siempre habíamos deseado.

Una vez pasada la emoción inicial, y con todos los preparativos por delante, nos ponemos manos a la obra, pero pronto vemos que no todo es tan fácil como se veía sobre el mapa. Es una logística de mucha envergadura que hace que se tenga que plantear muy bien cada aspecto del viaje: visados, vehículo, países a cruzar, financiación… y tardamos poco en tener que renunciar a uno de nuestros principales objetivos: la deseada Karakorum Highway. Parece ser que hoy en día no se puede hacer la ruta de la seda que durante tantos centenares de siglos ha comunicado el occidente con el lejano oriente, a no ser que tengas 2.000 euros semanales para pagarle al gobierno chino en concepto de permisos, triste, pero es así. Si no podemos pasar por China la ruta cambia substancialmente…. Tendremos que dejar también para otra ocasión las antiguas repúblicas soviéticas de Kazahstan, Uzbekistan i Kirguistan, ya que el único punto por donde podemos entrar a Pakistán es por la frontera iraní, tendríamos que dar una vuelta demasiado grande y no disponemos de tanto tiempo. Solución: por la vía más recta posible: Turquía, Irán y Pakistán. Ahora si!

Otra cosa que tampoco tardamos en darnos cuenta es el tema del vehículo. La idea inicial era un 4×4. Preferíamos la dureza del vehículo a la comodidad de su interior. Pero de repente surgió otra opción: una antigua wolkswagen T3 del 1982 con todo el equipamiento de camper completo… y por sólo 1000€!! Evidentemente los años pesan, y se tendrá que quedar unos cuantos días en el mecánico para que la ponga a punto, probablemente nos dará más problemas que un 4×4, pero la autenticidad de ir en furgoneta es indudable y por otro lado, ya no nos tenemos que preocupar del tema del alojamiento.

Y así, poco a poco, lo que al principio parecía una cosa de locos (y no decimos que no lo sea) va cogiendo forma y color, sin darnos cuenta, los asientos de nuestra próxima casa van cogiendo nuestra forma, nuestro olor, y se van llenando de sensaciones y emociones incluso antes de partir.

La aventura empezará a rodar el próximo Octubre, y desde aquí la podréis seguir en directo, acompañándonos donde quiera que estemos y haciéndonos sentir que no estamos solos por muchos quilómetros que nos separen.

 

Muchas gracias desde donde sea que estemos y recordad: Seguimos rodando!!!

 

Como no sabían que era imposible de hacer, lo hicieron…” R.Messner

3 responses

23 07 2008
Xavitek

Que graaaaannnnnnnn !!!!
Aket Dijous ampliareu en primera persona ….

31 07 2008
Araceli

Ei titis!
Que ya queda menos, solo dos meses y ya nos vamos… Ueeeeee!!!!!
Nervios, nervios, nervios……
jejejeje!!

12 08 2008
Cesk

Eiii que guapo el viatget!!

Espero que tot us vagi “sobre rodes”!!

Jo ara men vaig a Tailandia, però només 3 setmanetes…. q tinc de vacances… però tb ho disfrutaré!!

Que fareu per tornar, la mateixa ruta?

Apa macos…. molts petonets

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




A %d bloguers els agrada això: